martes, 28 de febrero de 2017

Ruta al Puigsoler, 525 m. Sant Vicenç de Castellet (Barcelona).

Carrer de Joan Cadevall.
El Puigsoler, és una muntanya d'uns 525 metres sobre el nivell del mar. Aquesta situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet i Castebell i el Vilar a la comarca del Bages. El recorrrido que proposem aquesta molt ben senyalitzat, recoremos i veurem algunes masies recuperades del segle XVII i una gran retauracion espectacular de l'ermita de Sant Pere Vallhonesta i el refugi de Can Campaner. A més culminarem amb dos cims el Puigsoler petit i el Puigsoler.


Carrer Pedraforca amb Carrer de les Roques Altes.

Cal Putxet, Carrer de les Roques Altes.
Aproximació.-

Des de Barcelona, agafarem la C-58 direcció Manresa, ens desviarem per la C-16 fins a la C-55 Des d'aquí agafarem la sortida BV 1229 a Sant Vicenç de Castellet. A Sant Vicenç de Castellet, podrem estacionar al carrer Pedraforca o al carrer Joan de Cadevall (en aquesta procurar estacionar un cop passat el mur del camp de futbol). La ruta comença entre el carrer Pedroforca cantonada amb carrer de les Roques Altes. Hi ha un cartell del restaurant Cal Putxet.

Cal Gepic.


Un cop estacionat el vehicle, busquem la confluència entre els carrers Pedraforca i de les Roques Altes. Aquesta ultima és una pista cimentada, al costat d'un cartell del restaurant Cal Putxet i una de les masia recuperades del segle XVII. Veurem un pal indicatiu del GR-4 (marques vermelles i blanques) seguirem les indicacions a Sant Pere, Sant Jaume i Sant Benet. Pujant ja pel carrer de les Roques Altes. On veurem algunes de les masies recuperades com Cal Putxet (restaurant) i Cal Gepic.

GR- 4 + SL- C 53.

Pista cimentada GR- 4 + SL- C 53.

Aviat gairebé després del primer pal indicatiu veurem la primera fita de fusta amb els senyals del GR - 4 (quadrat marca vermella i blanca) i les del Sender Local SL- C 53 Sant Pere Vallhonesta (quadrat marques verd i blanca). Pujarem fins al final del carrer de les Roques Altes, després de passar l'última eutanàsia Cal Gepic continuem per pista de sorra fins arribar a un pal indicatiu. Seguirem pel GR - 4 cap a Sant Pere de Vallhonesta / Sant Jaume de Vallhonesta / del Pont de Vilomara / Sant Benet de Bages / Puigcerdà.

Pont de C- 16 (GR- 4).


GR-4 /SL- C 53.
Anirem per un camí al costat dels cultius de vinyes i alguns ametllers. El camí ha estat una mica adaptat agafant pedres a manera de graons en algun tram. A vegades coincideix amb el que seria una torrentera. Seguint les fites del GR -4 i el SL- C 53. S'acaba el camí i passem per un tros de pista ampla cimentada, aquesta ja ens porta prop del Barri de la Balconada. I creuarem el pont que passa sobre l'autovia C-16 Passat el pont veurem una altra fita de fusta que ens indica que continuem per la pista ampla de sorra, deixem a la dreta l'obaga Fosca.



Txiki.
Seguirem els indicadors mentre caminem per la pista forestal, fins a arribar a veure un pal indicatiu cap a Sant Pere amb un senyal de prohibit bicicletes i motos. Passarem per una barrera de fusta que impedeix el pas a aquests vehicles i continuarem adentrandos en una zona mes boscosa per aquest camí. Més endavant veurem una vagi de fusta que ens talla el pas obligant-nos a pujar per uns esglaons. Aqui el terreny s'enfonsa i pels graons evitem el perill.

Guti




Cal Noguera.
Al final d'aquest tram de camí tornem a creuar una altra tanca de fusta, a la nostra esquerra veurem la masia Cal Noguera que data del segle XVII, aquesta és una de les petites masies del patrimoni de la Vallhonesta. Són així a causa de que la precarietat i la poca economia dels amos, no els permetia fer construccions més ostentoses. A part de les petites masies com Cal Noguera i Cal Miqueló (que és la següent masia que veurem en el camí). Es conserva gran part del patrrimoni destancant l'ermita romànica de Sant Pere, que després parlarem. L'ermita de Sant Jaume de Vallhonesta, al peu de l'antic camí Ral de Manresa a Barcelona, que fins a l'construcció de la carretera de Can Maçana (mitjan segle XIX) va ser la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona.


Cal Miguelo
Seguint les indicacions de les fites de fusta (GR-4 i SL - C 53), continuarem primer a l'esquerra per un tram de pista en direcció Les Barraques de vinya de Serracanta, passarem al costat el petit masso de Cal Noguera i després seguirem a l'esquerra passant per sota el masso de Cal Miguelo, deixant la pista ia la dreta el Barri de Boades. Aviat veurem més fites de fusta i un pal indicatiu seguirem per la dreta cap a una barrera ataronjada de ferro amb un senyal de prohibició amb una cadena. Deixem a l'esquerra l'accés a Barranques de vinya de Serracanta.



Sant Bernat
Després traspassar la barrera de color taronja amb cadena, vam continuar cap a l'esquerra per un sender ascendent. veurem algun mur de pedra seca. Passada una torre d'alta tensió en desús i molt rovellada, al poc arribarem al coll de Sant Bernat (que és el patró dels muntanyencs). Aqui veurem un pal indicatiu i una imatge de Sant Bernat. Si continuem cap a l'esquerra anirem a parar a l'ermita de Sant Pere Vallhonesta i el refugi Can Campaner. Sinó podem ia deixar el GR-4 i el SL- C 53 per començar a ascensió cap al Puigsoler Petit i després el Puigsoler.
A Coll de Sant Bernat, trobarem palafones explicatius de les masies de Vallhonesta, a més és la frontera natural del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt l'Obac, La Serra i El Ginebral.


Sant Pere Vallhonesta.

Sant Pere Vallhonesta.

Sant Pere Vallhonesta.
Vam decidir continuar per l'esquerra i acostar-nos a pocs metres a la restaurada zona de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta i el refugi de Can Campaner. Arribem a la zona i ens trobem amb un petit i preciós Jardí de Jose Palau. De seguida veiem el campanar de l'ermita i alguns detalls com una pila baptismal, etc. Per a la nostra alegria l'ermita és oberta i vam decidir fer una vista i veure el seu interior.

Sant Pere Vallhonesta.
Sant Pere de Vallhonesta és una església romànica. Està situada al costat de llevant del municipi, al vessant meridional de la vall de la riera de Rubió i dominant el petit enclavament de les masies de Vallhonesta. És una església construïda al segle XII a partir d'obres anteriors (segle XI i probablement preromànic).

Sant Pere Vallhonesta.
L'edifici d'una sola nau amb absis a llevant decorat amb cinc grups d'arcs llombards cecs entre bandes i una finestra al mig d'arc de mig punt i doble esqueixada, cobert amb volta de quart d'esfera i sobrealçat a partir dels arcs llombards amb un aparell més petit. L'element més singular és el campanar que es troba a ponent, forma quatre obertures molt esveltes situades en dos pisos en un mur que segueix respecte al mur de l'església. Les quatre obertures són cobertes amb arcs de mig punt de petites dovelles. En el mateix mur, a més dels forats de les bastides, hi ha unes espitllera central. Al mur de tramuntana està l'afegit d'una sagristia també tardana a la qual s'accedeix a través d'una porta des del costat esquerre interior de l'absis. La volta interior, de canó, va ser revestida tardanament per un pas recolzada sobre dos arcs de reforç adossats interiorment als murs de la nau, de manera que l'interior és bastant més estret que l'exterior. La portada s'obre al mur de migdia, d'arc de mig punt adovellat, que va ser reoberta en la restauració entre 1.952-1.955, tapant la porta tardana que s'obria al mur de ponent. A la part final de l'església hi havia un cor modern al qual s'accedia per una escala al costat de la porta. A l'interior hi havia dos altars laterals que van desaparèixer durant la Guerra Civil de 1.936: un dedicat a la Verge del Rosari i l'altre a Sant Josep.

Sant Pere Vallhonesta.

Sant Pere Vallhonesta.

Sant Pere Vallhonesta.
L'interior conserva una antiga decoració de pintura de temes geomètrics o florals estilitzats, gairebé idèntiques a les de l'Marquet o Matadars, però que es van danyar en ser decorada i pintada de nou en 1.884.
Altres elements d'interès històric que es conserven són: l'ara de pedra de l'altar, una pica baptismal que està a l'exterior, i diferents lloses amb inscripcions de l'antic cementiri. També es conserva un sarcòfag de pedra romànic, així com la pedra de l'antic altar que ara es troba a l'exterior de l'església.

Sant Pere Vallhonesta.

Sant Pere Vallhonesta.
Després de visitar l'ermita, ens apropem a una edificació al costat mateix és el refugi del Centre Excursionista Sant Vicenç de Castellet, anomenat Can Campaner que igual que l'ermita va ser restaurat i resconstruido per aquesta entitat excursionista. Han realitzat una gran i lloable tasca en el que ara és un dels mes grans patrimonis de la zona del Bages. A més a portat a terme grans repoblacions d'arbres, arbustos i altres obres. Conservant i mateneniendo amb vida el roure emblemàtic de Rubió i recuperant la font del Petit Roig.

Can Campaner

Can Campaner

Can Campaner

Font del Pit Roig.
Alfons un del seu actius ens mostra entusiasmat tot aquest fruit de treball i activitats.
Ens comenten tot sobre les rescontrucion tant de l'ermita com de la masia / refugi Can Campaner al qual només es permet la visita amb algun soci del centre excursionista.
Realitzen un cop l'any l'Aplec del Panellet de Sant Pere de Vallhonesta on es concentren bastants aficionats d'aquesta tradicció de vegades fins a prop de 1500 persones. Ens vam acomiadar d'Alfons, donant-li les gràcies per totes les seves explicacions i continuem el nostre ascens cap al Puigsoler.



Puigsoler.
Seguint les indicacions de l'Alfons, ascendim per un corriolet no molt marcat i sense senyalitzacions. L'única senyalització que podem prendre com a referència són els pals de fusta que porten un cable de llum. En arribar als peus del segon pal donarem amb la carena que ens porta primer al cim de Puigsoler petit. Abans veurem un pal indicatiu que ens permet a decidir si anar directes al Puigsoler o fer els dos cims.



Puigsoler petit i Puigsoler.


Cim Puigsoler petit, 472 m.
Ja que estem vam decidir sumar cims i vam optar seguir pel sender de la dreta, pujant en poc temps al cim del Puigsoler petit amb uns 472 metres d'altitud sobre el mar. Al cim no hi ha res ni tan sols una petita fita per marca el seu cim. Vam descansar una mica, veiem aigua. Al fons ja veiem onejar una senyera al cim del Puigsoler.

Puigsoler.

Puigsoler.

Puigsoler Cim,

Cim Puigsoler, 525 m.
Descendim amb cura del cim del Puigsoler petit per la carena i seguim sense sortir-nos pel sender que al poc torna a pujar a fort desnivell, per al poc per fi veure el vèrtex geodasico del Puigsoler i arribar al cim.
On veurem dos pessebres, una senyera, un post amb el nom del cim + metres i com sempre el vèrtex geodasico uns metres separat dels altres detalls.

Cim Puigsoler,

Cim Puigsoler,

Muntanya de Montserrat.
Vam gaudir de les vistes de Montserrat, la Mola, el Montcau, etc. Veiem algunes pedreres, dir que la "Pedra Sant Vicenç" són unes de les pedres més apreciades al món. És un vincle entre aquesta pedra arenisca i el patrimoni local és el fil conductor d'una ruta urbana que transcorre pels principals monuments i edificis. Vam escriure al llibre de piades i després de menjar alguna cosa. Realitzem el descens o retorn.


Marieta & Guti. Cim Puigsoler,

Txiki, Cim Puigsoler,

Llibre de piadas.



Sant Pere Vallhonesta.


Tornem a baixar pel sender que hem pujat, i el seguim fins els peus del Puigsoler petit, però aquesta vegada no ascendim per aquest, sinó el voregem per un sender que va cap a la dreta i que seguirem tota l'estona fins arribar al coll de Sant Bernat. Sempre seguint la carena de les dues cims.

Murs de pedra seca.


Carrer de les Roques Altes.
Ja per últim des del coll de Sant Bernado, vam continuar pel camí que hem vingut fins arribar de nou a Sant Vicenç de Castellet, on tindrem estacionat el vehicle. I aqui donem per conclosa la nostra sortida. Esperem que us hagi agradat.

Cal Putxet.

Croquis de la ruta extret de.- http://conlosnenesacuestas.blogspot.com.es
Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baix / Mitjà (Trams amb forts pendents).
Temps / Horari: 2 h. 45 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 178 m. a 525 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, agricola eCaste historico.
Estat: bo
Senyalització. Bona (Fitas de fusta indicatius i Pals indicatius).
Llocs de valor: Sant Vicenç de Castellet, Masies del s. XVII (Cal Puttxet, Cal Gepic, Cal Noguera i Cal Miguelo), Ermita de Sant Pere Vallhonesta, Refugi Can Campaner, Font del Pit Roig, Puigsoler petit, Puigsoler, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de fort sol ia l'hivern anar abrigad @ s. Portar aigua i molt recomanable portar bastons.