Ruta a Peu La Vall de la riera de Pineda "SL C-101", Pineda de Mar (Barcelona).

L’església de Sta. Maria de Pineda.

L’església de Sta. Maria de Pineda.L’església de Sta. Maria de Pineda defineix el perfil urbà de la vila, el qual és realçat per la seva façana esgrafiada i pel seu campanar de vuit costats. La primera referència documental que esmenta el temple és la seva acta de consagració duta a terme pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré, el 1079. El 1246 fou donada al monestir de Sant Salvador de Breda i tingué com a sufragània l’església de Sant Pere de Riu (o de Pineda). . Església parroquial de Santa Maria vista des de l’inici de l’actual carrer Montpalau (any 1911)

Com s´hi arriba:

Arribem a Pineda de Mar per la N- II. fins la Església parroquial de Santa Maria, a tocar del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar.

 Can Jalpí.-  Mas Coll, també conegut com Can Jalpí. És un exemple de masia fortificada l’origen del qual es remunta al segle XIV. Els seus primers propietaris foren els Coll que assumiren la notaria del terme del castell de Montpalau durant els segles XV-XVI. Al segle XVIII, els Coll s’emparentaren amb els Jalpí, d’Arenys de Munt. 

Recorregut.-

 L’itinerari que ara inicieu és de caràcter circular, amb una longitud d’uns 8 km. i un desnivell acumulat d’uns 300 metres. Un cop a l’altre costat de la carretera general (N-II), sortireu del nucli urbà de Pineda pel camí històric de la Rectoria Vella, conegut així perquè una de les cases de camp que se situa al seu marge serví de residència, fins a inicis del segle XX, als capellans de l’església parroquial de Sta. Maria. Aquest camí, a més a més, facilitava la connexió entre el poble de Pineda, la plana agrícola i l’interior muntanyós dels contraforts del Montnegre, sobretot els sectors de Sant Pere de Riu i d’Hortsavinyà. El camí remunta una carena suau que proporciona unes primeres vistes de la Vall de la Riera de Pineda. 

La Rectoria Vella.

 L’Espai Agrícola de la  Vall de la riera de Pineda.
L’activitat agrícola centrada en les produccions d’horta domina el paisatge de relleu suau comprès, per una banda,entre les muntanyes de Montpalau (259 m.) i la Guàrdia (232 m.) i, per l’altra, pel nucli urbà de Pineda. La carena de Ca l’Oliver, on s'hi encimbella la torre de Sant Jaume, divideix aquesta zona en dues meitats. El clima benigne, temperat pel mar, i el recer de les muntanyes, que protegeix dels vents freds del nord, faciliten el manteniment d’uns conreus al llarg de tot l’any on s’alternen enciams, cebes, tomàquets, pebrots, algunes maduixeres, etc. S’ha d’afegir a això la presència d’aigua subterrània, que és extreta del freàtic mitjançant pous i bombes. En el passat el paisatge agrícola era força diferent del que s’aprecia ara, ja que el regadiu no es trobava tan estès; en canvi, proliferaven els cereals de secà, l’olivera, la vinya, els garrofers i els ametllers que ja han desaparegut. Tanmateix la superfície conreada s’ha reduït i es localitza a les zones planeres més properes a la riera.

Turó de Montpalau.

Masia de Can Cànovas.

Temple romànic de Sant Pere de Riu.

L’anireu resseguint fins al moment en què, després d’un lleuger descens, s’uneix al passeig d’Hortsavinyà (pista asfaltada que segueix la riera de forma paral·lela); a prop vostre, a l’altre costat de la riera sobresurt el solitari pi pinyer de Can Cànovas. Voltareu una nau tèxtil i agafareu una pista a mà dreta que voreja uns conreus. La pista anirà ascendint i allunyant-se de la riera fins anar a buscar la clotada boscosa que s’estén als vessants de solell del turó de la Guàrdia. La pista es transforma en camí i, posteriorment, en un corriol que travessa diverses pinedes. Gaudireu de diferents vistes de Can Cànovas, de la torre de Sant Jaume, de l’aqüeducte romà de Can Cua, de la riera, etc.

Font del Ferro.

Bassa d´amfibis.

 Poc a poc la vall s’estreny i arribareu al congost on se situa el viaducte de l’autopista C-32 i la depuradora d’aigües de l’Alt Maresme Nord. El corriol no perd la seva traça i penetrareu en una zona més muntanyosa i boscosa presidida per l’antiga església parroquial de Sant Pere de Riu, d’origen romànic. Travessareu una torrentera per un pont de fusta i allà hi trobareu el paratge de la Font del Ferro, recentment restaurat. S’hi aplega la nova font del ferro, una bassa per amfibis i una de les arcades de l’antic aqüeducte romà. El corriol, pocs metres després de passada la font, va a parar a la pista emporlanada que puja cap a Sant Pere de Riu. L’itinerari segueix la pista a l’esquerra (en sentit descendent); si la seguíssiu en sentit contrari (ascendent), arribaríeu, en uns cinc minuts, a l’església de Sant Pere. És una visita del tot recomanable si es vol conèixer aquest monument i les seves raconades.

L’aqüeducte Roma de Can Cau.L’aqüeducte recollia les aigües de la riera de Pineda mitjançant una resclosa en un petit congost situat a l’alçada de Can Bufí; tenia una llargada d’uns 3,5 kms., majoritàriament soterrats, i un desnivell d’uns 40 m. Durant el seu recorregut travessava quatre torrenteres, entre elles la de Can Cua (d’aquí el seu nom). Per això calgué fer les arcades, una part de les quals són les que podem observar avui dia. La conducció romana arribava fins a una bassa (o lacus) propera a la vil·la romana, sobre la qual s’aixecà, segles més tard, la masia de Can Roig. Es creu que amb la seva aigua es proveïa tant per al consum humà com per als conreus de la plana i que funcionà fins al segle V dC

Moli de Can Marqués.

Molí de Can Marquès.
 Can Marquès és un dels nombrosos molins (com a mínim 11) que, al llarg dels segles, han solcat la riera de Pineda, des del seu naixement. És una construcció amb una estructura molt modesta, de planta baixa rectangular i amb teulada d’un únic vessant. El complementa una bassa amb cup i contraforts encara ben visibles. El molí s’aixecà aprofitant un angle de la paret de la bassa a la zona del cup. És possible que aquesta bassa aprofités, per a la seva construcció, una part de les antigues estructures d’època romana que composaven l’aqüeducte de Can Cua. El molí prenia l’aigua d’una resclosa de la riera de Pineda; des d’allà, mitjançant un llarg canal, s’acumulava a la bassa fins al moment de la mòlta. . 

Forn de Calç Can Marquès.

Forn de Calç Can Marqués.

La pista de Sant Pere de Riu (en sentit descendent) de seguida s’uneix amb la pista asfaltada que connecta Pineda amb el berenador de Mas Furriol (Can Pallofa) i el pla de Cal Capità. El trencant és fàcilment identificable per la plantació d’eucaliptus que té a l’esquerra i, sobretot, pel restaurat molí fariner de Can Marquès, que teniu a la dreta. Vosaltres seguireu a la dreta, passareu per davant el molí i, al cap d’uns 30 metres deixareu la pista i travessareu la riera per un camí. Just a continuació us trobareu el forn de calç de Can Marquès. El deixareu a la dreta i, en aquest punt, començareu a remuntar l’obaga de la muntanya de Montpalau. Es passa a tocar de Can Teulada i la pista anirà descrivint revolts progressivament més tancats i de pendent més pronunciat. A banda i banda us flanquegen esponerosos alzinars que s’esclarissen en la mesura que guanyem alçada.

Forn de Calç Can Marqués.
El forn és una mena de gran olla de forma tronco-cònica amb la base inferior més ampla. A nivell de terra hi ha la banqueta o relleixó, un graó adossat a tota la paret del forn, d’on partirà la càrrega, és a dir, les pedres que s’han de coure (el pedrís) i que es pugen en paral·lel a la paret del forn, fins que acaben tancant en volta. L’espai buit que queda sota aquesta volta és la caldera o fogaina, on s’introdueixen les feixines per una petita obertura, anomenada boca. La mida de la boca venia determinada per l’obertura que quedava quan el calciner ajuntava els seus dos genolls, separant els peus un parell de pams. Del grup de pedres que tapaven la porta del forn en deien la davantera.

Després d’uns 30 minuts d’ascens constant i decidit assolireu el coll dels Altars (192 m.), cruïlla de camins que, a través de diverses alternatives, ens conduirien fins Pineda, Calella o a d’altres indrets pròxims. Al coll dels Altars neix un corriol prèviament indicat que us donarà accés, carena amunt (10 minuts), al cim de Montpalau (259 m.). Allà ens esperen els vestigis del castell del mateix nom, amb els seus potents murs del segle XV, els seus antecedents dels segles XI-XII, i les ruïnes de l’enderrocada torre de l’homenatge. Realment, les àmplies perspectives de què es gaudeix des del murs del castell, tant a la banda de mar, com del Montnegre, permeten entendre la rellevància estratègica de la fortificació tot i les seves modestes dimensions. Es té, sens dubte, una panoràmica privilegiada de la vall de la riera de Pineda.

Castell de Montpalau.

El turó de Montpalau (259 m.), Inconfusible per la su peculiar forma cònica, constitueïx el mirador més privilegiat que hi ha al Terme municipal de Pineda. Des del cim s'entén el perquè d'1 fortificació com Aquesta presidint la façana litoral que és perllonga des de Calella Fins Malgrat. La Juriscciò senyorial del castell cobria un extens territori que comprenia bona part de l'Alt Maresme, des de Sant Martí d'Arenys Fins a Pineda i Hortsavinyà. És el que és coneixerà com a baronia de Montpalau, inclosa dins de l'vescomtat de Cabrera. El castell és documenta des de mitjan segle XI, Quan Umbert Odó i su muller, Sicardis, senyors del Montseny, juraren Fidelitat al comte Ramon Berenguer I pèls castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Els vescomtes de Cabrera retingueren el domini del castell Fins al 1574, en què la possessió fou venuda a Francesc de Montcada, marquès d'Aitona. Posteriorment, el 1756, passaria als Ducs de Medinaceli per via matrimonia
44. De la fortalesa medieval ens n'han Arribat uns quants murs, que defineixen 01:00 recinte de planta quadrada. Al centre del castell s'alçava la torre cilíndrica de l'Homenatge; sembla ser que fou Enderrocada durante la revolta pagesa dels remences, vers el 1485. Hi ha restes d'1 Segon recinte més modern de murs més Gruixuts inacabats i construit al segle XV. En aquesta època és Quan és considera que és va abandonar la fortificació. El castell incloia una capella dedicada a Sant Miquel i documentada des del segle XII. Molt temps Abans de la construcció del castell, els Seves proximitats forenses ocupades per un assentament ibèric amb Vestigis datables a partir del segle IV aC; i és que la visió que és te des de dalt del cim, Tant de la costa com dels vessants del Montnegre, és tan extraordinària com estratègica Planta del castell de Montpalau, on s'aprecia su estructura il 'ampliació inacabada que és va dur a Terme al segle XV la qual fou impulsada paper militar Bertran d'Armendáriz. Els murs Gruixuts d'aquesta època denoten la pretensions que el castell Pogues Fer front a armes de foc. 

Coll dels Altars.

Ermita de San Rafael.

Ermita de Sant Rafael.

Interior Ermita Sant Rafael.

 Per prosseguir l’excursió reculareu pel mateix corriol de pujada fins al coll dels Altars. Allà, però, en comptes de retornar per l’obaga, davallareu per la solana, per una pista d’acusat pendent on les pinedes de pi pinyer, algunes atzavares i un terreny inconfusiblement saulonenc us acompanyaran fins a l’ermita de Sant Rafael, al peu de la muntanya. El darrer tall el fareu per un corriol lateral. Des de l’ermita, si seguiu per la pista, de seguida deixareu les pinedes al darrera i arribareu a l'esplanada de Can Martorell, lloc on hi hagué, durant una vintena d’anys, l’abocador de Pineda, que fou clausurat i parcialment restaurat poc després de l’obertura de l’autopista C-32, el 1994. Justament, un túnel, apte també per a vianants, us conduirà a l’altre costat de l’autopista. Després de fer uns 300 m. pel voral de la calçada que serveix de connexió a l’autopista (en sentit descendent) us en separareu i, per un camí cap a la dreta, flanquejareu el turó de Sant Jaume fins a la font del mateix nom, al mig d’un espai planer solcat per grans plàtans; a la part inferior hi ha un habitatge agrícola el qual va contenir l’antic molí de Sant Jaume. Una pista que s’inicia davant mateix de l’ermita de Sant Jaume us retornarà, en un quart d’hora, al nucli de Pineda, en aquest cas accedint-hi pel barri de les Creus.

l’abocador de Pineda, 

Ermita de Sant Jaume.

Font de Sant Jaume.
 A part de l’esplanada amb la font, a Sant Jaume i els seus voltants s’hi apleguen diversos elements arquitectònics d’interès. Primerament tenim l’ermita dedicada al sant que dóna nom al paratge. La seva planta és rectangular, està formada per un portal de llinda i brancals de pedra amb un òcul petit al damunt, i al cim de la façana una espadanya amb una campana i una creu. 

Escola d´educació Especial l´Horitzons.

Rectoria Vella.

Esglesia de Santa Maria de Pineda.

Platja dels Pescadors.

Fitxa Tècnica:

Grau de Dificultat: Mitja.

Temps / Horari: 3 h. 30 min.

Desnivell / Quota màxima: 20 m. a 267 m.

Ús: Si.

Ús actual: Si.

Senyalització: Si

Llocs de Valor: Església de Pineda, Rectoria Vella, Can Palau de la Guitarra, Can Cànovas, Aqüeducte roma, Ca la Quela, Font del Ferro, Sant Pere de Riu, Can Marquès, Catell de Montpalau, Coll dels Altars, Sant Rafael, Sant Jaume.

Època: Tot l'any. Excursió a peu de dificultat mitjana.Portar aigua.