Ruta Les Roques de Sant Honorat "1.061 m.", Peramola (Lleida).

Roques de Sant Honorat.

Molt a prop d'Oliana i trobem el poble de Peramola (Alt Urgell) i el massís de les Moles del Corb i Sant Honorat. Aquestes cingles d'altitud moderada, estan formades pel tipus de roca anomenada conglomerat, amb un relleu arrodonit de formes capritxoses, i que a primera vista ens pot recordar la serralada montserratina. El massís es troba dividit en dos blocs separats pel coll de Mu, en el recorregut primer pujarem a la Roca del Corb, i seguidament flanquejant diverses canals arribarem al cim de Sant Honorat.

Inici de la ruta.

Jordi, Jota i Katrin.

Aproximació.-

Des de la carretera C-14 (Oliana - Coll de Nargó), agafarem la carretera LV-5118 cap al municipi de Peramola. El desviament el trobarem just al costat d'un pont que passa la C-14 sobre el riu Segre. Continuarem uns 3 km. En direcció Peramola. Arribant a la desviació cap al Restaurant / Hostal Can Boix. Agafarem aquesta desviació després de recórrer més o menys 1,2 km. Per una pista asfaltada arribarem a l'entrada de Can Boix. Just al costat de l'entrada i abans d'entrar al recito al marge d'una pista de terra que baixa a mà dreta, hi ha un petit espai per poder estacionar (uns tres vehicles). És pot també estacionar en una zona oberta que hi ha al costat de la pista asfaltada a uns 150 metres abans d'arribar a Can Boix.

Hotel - Restaurant Can Boix de Peramola.

Diposit d´Aigua.

Recorregut.-

Després estacionar el vehicle on hàgim decidit, vam iniciar la Ruta des de l'entrada del Restaurant / Hostal Can Boix. Creuem el pas de l'entrada de Can Boix i seguim per un camí asfaltat que l'envolta pel seu costat dret al Nord. Seguirem aquest camí fins arribar a l'extrem oposat de l'hostal, un cop arribem a l'extrem de l'hostal, veurem una pista de terra que surt al Nord-oest, on deixarem un dipòsit de formigó que recull aigua de la riera de la Font Viva a la nostra esquerra.
Continuarem per aquesta pista i arribarem a una bifurcació amb un senyal de circulació prohibida de motos i amb dos cartells cap a l'esquerra en direcció a Peramola i la Roca del Corb o la que agafarem que és el camí que surt recte endavant seguint el rierol de Font Viva, una fita de fusta indica (Ruta Sant Honorat).

Ruta a Sant Honorat.

Jota, Katrin i Jordi. Sender de la Font Viva.

El camí va remuntant el barranc arribem
a un punt on creuem el torrent i passem al marge esquerre del barranc. Avancem per un terreny rocós on dominen el roure i el boix. Tenim el torrent de Font Viva a la nostra esquerra. Una petita canalització de plàstic ens acompanya durant uns metres. Aviat arribem al desviament de Sant Honorat. En aquest punt deixem enrere el camí de la Font Viva, que continua torrent amunt en direcció Nord-oest, i prenem el camí que surt a la dreta en direcció nord cap a Sant Honorat. una senyalització ens ho indica: "Ruta de Sant Honorat".

Les Esplugles

Aquest és el tram més exigent de tota la ruta fins arribar al coll de Sant Honorat. Seguim el camí que puja cap a la zona coneguda com "les Esplugues" fent diverses ziga-zaga. Creuem el barranc i avancem pel costat d'una gran roca. En aquesta zona s'han trobat restes d'assentaments humans que daten de l'edat del bronze.
Seguim avançant i arribem a un punt on el camí s'allunya del barranc i puja en direcció Nord-est cap al llom d'un turó secundari. Hem de seguir en tot moment les fites de pedres que ens ajuden a identificar el camí. A poc a poc, a mesura que anem guanyant alçada, comencem a tenir unes millors vistes de l'entorn. un cop
arribem al llom del turó, avancem per una zona més oberta i de terreny rocós. Arribem a una bifurcació
(A la nostra esquerra arriba un camí que envolta tota la Roca de Sant Honorat per una cornisa fins al coll de Mu i la Roca del Corb. Nosaltres no hem d'agafar, hem de seguir recte muntanya amunt cap al coll de Sant Honorat. Fem els últims metres de pujada forta arribem al coll de Sant Honorat.

Bifurcació

Pista a Roques de Sant Honorat.

Roc de la Presó.

Les vistes són espectaculars veiem el pantà de Rialb, al Nord-est podem observar el pantà d'Oliana i la serra de Turp i les Roques de Sant Honorat i les parets del Picapoll o Roc de la Presó on ens dirigirem a continuació. Des del coll de Sant Honorat agafem la pista que segueix en cap a les Roques de Sant Honorat (Un senyal ens ho indica). Creuem una zona on la farigola i el romaní són abundants i després de fer un
gir a la dreta arribem al final de la pista per la qual avançàvem. Des d'aquest punt, prenem un petit corriol que surt en direcció nord i després arribem al mirador del Roc de la Presó. Ens trobem en una talaia des d'on vam gaudir d'unes vistes espectaculars del pantà d'Oliana i
el massís del Port del Comte i del pantà de Rialb just als peus de l'anomenat Picapoll o Roc de la Presó aquest nom que li ve donat perquè durant les guerres carlines aquesta gran roca va ser utilitzada com a presó natural.

Pantà d'Oliana

Tornem a fer uns metres fins al final de la pista i des d'aquí agafem ara el camí que continua en cap a la Roca de Sant Honorat. Creuem un petit bosc i vam superar un petit tram rocós on, si ho necessitem ens podem ajudar amb les mans. Seguim les fites de pedres i el camí s'endinsa en un altre bosc creuem i arribem a un segon tram rocós que està coronat per una paret amb una arcada de pedra. Hem de superar aquest tram seguint les fites de pedres i arribar a la part alta de l'arcada. Un cop ho hem fet, ja estem a la part alta de l'altiplà de la Roca de Sant Honorat o Mola de Sant
Honorat. Trobem un senyal metàl·lic que ens ho indica. Creuem l'altiplà en direcció nord fins que vam arribar al cingle. Les vistes són meravelloses: podem veure l'extrem nord de la mola sobre la qual ens trobem i uns precipicis de més de 250 metres de caiguda.

Pedra Arcada.

La Mola de Sant Honorat.

Des d'aquest punt, girem a l'esquerra i al cap d'uns metres arribem a les restes de la capella
de Sant Honorat. D'aquesta capella només queden algunes parets i un gravat al marc de pedra de la porta amb una data: 1.725. Des de la capella ens dirigim ara cap a l'extrem nord de la Mola de Sant Honorat. Caminem primer en direcció Nord-oest i després en direcció nord, Aviat vam arribar a l'extrem Nord de la Roca de Sant Honorat, i afegirem un altre cim mes al llistat dels 100 Cims de FEEC. En direcció Sud veiem el Picapoll o Roc de la Presó i la part central de la Roca de Sant Honorat. En direcció Nord tenim la serra d'Aubenç que queda separada d'on ens trobem ara pel torrent
de les Caubes i l'omnipresent pantà d'Oliana. Al NE, podem observar la serra d'Aubenç i, per sobre
d'aquesta, els pics més elevats de la serra del Cadí i del massís del Port del Comte. I si girem completament
la mirada, en direcció Oest, podem identificar, al lluny, la particular silueta del Montsec.

Capilla de Sant Honorat.

Capilla de Sant Honorat.

Després de passejar-per aquest preciosa altiplà, emprenem el camí de tornada fins al coll de Sant Honorat. Des del coll, deixem a mà dreta
el camí pel qual abans hem pujat i ara seguim la pista de terra que segueix en direcció Aquest indicació de "Serra d'Cavallars". Primer fem uns metres en lleugera pujada i després vam començar
una forta baixada (en direcció Sud-est). Ja veiem, davant, el Roc de Rombau, on el camí ens condueix
sense pèrdua. Després de la baixada, ascendim uns metres i arribem al desviament del Roc de Rombau. Seguim el camí de la dreta, que puja en direcció Sud-oest pel llom del Roc de Rombau; un senyal vertical ens ho indica: "Ruta de Sant Honorat - Roc de Rombau". Fem uns metres, primer en lleugera pujada i després en lleugera baixada i arribem al mirador del Roc de Rombau.
Una altra vegada ens trobem en un lloc privilegiat. Les vistes en direcció són espectaculars. També veiem el poble d'Oliana i, just als nostres peus, el
hotel Can Boix de Peramola, punt d'inici de la ruta.

Roca Picapoll ó Roc de la Presó.

Roca Picapoll ó Roc de la Presó.

Jota. Al Cim de Sant Honorat.

Meseta central Roca de Sant Honorat.

Pantá d´Oliana.

Roques de Sant Honorat.

Després de gaudir de les sensacionals vistes que ens ofereix el Roc de Rombau, tornem fins al
desviament del Roc de Rombau pel mateix camí. Prenem ara la pista que baixa en direcció
Nord. Seguim, doncs, la indicació vertical de "Castell-llebre". Aquesta pista de terra baixa en fort desnivell
i, després de fer un parell de corbes tancades, arribem al desviament pista - corriol. Des d'aquest punt surt un antic sender que ens portaria aturant fins a l'església de Santa Maria de Castell-llebre, però l'espès sotabosc ho fa gairebé impracticable; seguim la pista, doncs. seguim
perdent altitud, primer avancem en direcció Nord-oest i posteriorment en direcció Nord-est. Aquest tram de
camí ens ofereix unes bones vistes del pantà d'Oliana, que tenim davant en tot moment.

Roc de Rombau.

Després de fer aproximadament 800 metres de baixada des de la cruïlla pista - corriol, arribem a una adacadena metàl·lica i un nou desviament cap a Castell-llebre. Prenem la pista de la dreta, seguint la indicació de "Ruta de Sant Honorat". Seguim perdent altura i després de fer un parell de revolts el camí arriba als peus de l'església de Santa Maria de Castell-llebre, que ens queda just davant. Des d'aquest punt, prenem un camí empedrat que ens porta fins a l'església. Al cap d'aproximadament 100 metres arribem ja a la porta de l'església de Santa Maria de Castell-llebre. Aquesta església romànica està situada a la part alta d'un penya-segat i domina tot el congost del pantà d'Oliana. El seu nom deriva del llatí, "Kastro-Vetere", que significa castell vell. L'església apareix documentada per primera vegada l'any 995, encara que l'edifici data dels segles XI i XII. El temple disposa d'una sola nau, un absis semicircular i un bonic campanar de planta quadrada.

Pantà d'Oliana

Esglesia Santa Maria de Castell-llebre.

Esglesia Santa Maria de Castell-llebre.

Esglesia Santa Maria de Castell-llebre. (Guti, Jordi, Katrin i Jota).

Roc dels Moros.

Esglesia Santa Maria de Castell-llebre.

Des de l'església, desfem el camí fins arribar de nou als seus peus i seguim per la pista de terra
en direcció a Peramola. El camí és agradable i es fa còmodament. Cap endavant, a poc a poc, se'ns obren les vistes del poble d'Oliana i, si ens tornem enrere, vam gaudir d'unes de les estampes més característiques de l'església de Santa Maria de Castell-llebre, a la part alta del penya-segat. Anem vorejant el Roc dels Moros i el Roc de Rombau per la seva base Sud-est. El camí va girant a poc a poc cap a la dreta, prenent primer direcció Sud-oest i finalment una clara direcció Oest. Després de caminar uns 2,7 km des de l'església de Santa Maria de Castell-llebre arribem de nou a l'entrada del
hotel Can Boix, punt d'inici i final d'aquesta interessant i divertida ruta circular per la serra de Sant Honorat.

Nota. Gran part del text extret de wwwrutaspirineos.org.
Disculpar la nostra gosadia però hem volgut utilitzar el mateix text perquè és una molt bona ressenya i explicació d'aquesta ruta. Gràcies.

Hotel Restaurant Can Boix de Peramola

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Mitjana (Segons algun tram)
Temps / Horari: 4 h.
Desnivell / Quota màxima: 580 m. a 1.061 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, turístic, històric i escalada.
Estat: bo
Senyalització. Bona (Palafones explicatius i pals de fusta indicatius)
Llocs de valor: Can Boix de Peramola, Roc de Picapoll o la Presó, Roca de Sant Honorat, Paret pedra arcada, Capella de Sant Honorat, Roc de Rombau, Església de Santa Maria de Castell-llebre, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de fort sol ia l'hivern anar abrigada i totes. Portar aigua.

Croquis de la ruta extret de.- http://www.rutaspirineos.org