sábado, 12 de octubre de 2019

Ruta Casa Vella de l´Obac i la font de la Portella " SL- C 63", Vacarisses (Barcelona).

Zona d´Estacionament Casa Nova de l´Obac.
La ruta de la Casanova de l'Obac a la Font de la Portella es troba al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt il'Obac. Es tracta d'un itinerari ideal per fer en família, fins i tot un tram del recorregut està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. La senyalització és clara mitjançant pals verds amb marques roses i amplis panells informatius. Aquesta ruta reconstrueix la història de les nissagues de mes tradició a la serra de l'Obac.

Casa Nova de l´Obac.

Serralada de Montserrat.
Aproximació i acces:

Sortint des de Barcelona agafarem la C-58 direcció Girona / A-7 / Terrassa / Manresa. Continuarem per la C-16, a la dreta anirem a buscar la B-40 (circuvalación de Terrassa). I prendrem la B-122, cap a Terrasa Nord-Oest / Rellinars. Només ens quedés seguir les indicacions fins a la Casa Nova de l'Obac / Restaurant La Patora. A fora hi ha un petit espai per estacionar. I dins tenim unes 55 places habilitades per a aquest menester. Es recomana matinar ja que és una zona molt freqüentada.

Casa Nova de l´Obac.

Espai La Pastora.
Recorregut:

Un cop estacionem el vehicle, pugem per unes escales fins arribar a la Casa Nova de l'Obac, és un antic mas vitivinícola de tres plantes i estil italianitzant, aixecat al començament del segle XIX. Va ser adquirit en el seu dia per la Diputació de Barcelona. Inaugurada el 1996, disposa d'espais i equipaments per al desenvolupament de programes culturals, d'oci, de formació i d'educació ambiental. També ofereix espais i serveis per a seminaris, reunions de treball, celebracions, exposicions d'art i altres actes per a grups i entitats. El visitant pot trobar informació diversa sobre el massís i es poden adquirir publicacions i material pedagògic divers.

Al costat d'aquesta, trobarem també rehabilitat el Restaurant La Pastora és una edificació moderna, probablement del segle XIX. En un origen es va construir per allotjar els treballadors del forn de vidre. Aquest forn estava ubicat una mica més avall de l'era de la Pastora, quan estava en funcionament calia mantenir-lo encès dia i nit. Posteriorment van viure pagesos i pastors vinculats a la casa pairal, una mena de granja. És coneguda amb aquest nom a causa que els últims colons eren pastors, i en concret va viure molts anys una filla coneguda com la Pepa de la Pastora.


Inici de l´Itinerari.

Casa Vella de l´Obac.
L'excursió té molt poc desnivell, i part d'aquesta aquesta pavimentada per fer-la accessible a persones amb mobilitat reduïda. Bastant ben senyalitzada amb marques i fites amb marques de pintura de color verd i blanc del SL- C 63. Seguirem per aquesta pista, que comença o segueix per darrere de la Casa Nova de l'Obac passant per L'Era de la Pastora ( restaurant) i continuarem pel camí de l'esquerra fins arribar al segon desviament. Agafarem el de la dreta que ens acostés fins a la Casa Vella de l'Obac.

Casa Vella de l´Obac.
Travessar un bonic bosc d'alzines, arribarem a la Casa Vella de l'Obac. Una de les construccions més antigues de la aquesta zona. Protegida com a bé cultural d'interès local, queda dempeus una torre de planta rectangular, la capella i diversos arcs. Les Seves dimensions del conjunto testimoniïn la prosperitat del mas. Els edificis restaurats més externs del conjunto són del segle XVIII, Moment de gran prosperitat del mas: l'ermita, el corral, el colomar i la torre de defensa que forma pont amb el camí del Correu Reial. La majoria d construccions són de paredat i totxo amb pedra treballada a les obertures.

A l'edifici es poden observar traces de èpoques i estils diferents, des del romànic (amb mostres d'opus spicatum) fins al segle XVIII. Els Ubach van abandonar el Mas després que les tropes napoleòniques el cremessin com a càstig per haver ajudat a les tropes catalanes en retirada.

Casa Vella de l´Obac.

Casa Vella de l´Obac.

Marieta & Guti.
Continuem l'excursió a través d'una zona mes arbustiva. Seguint les fites de fusta amb les marques verdes i blanques del sender local SL- C 63. A l'fonmdo podem veure el monòlit conegut com elPaller de tot l'any, una de les formacions característiques del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt yl'Obac , amb forma arrodonida i amb una roca a sobre. Sota el Paller aquesta l'esquerda anomenada la Cova d'en Capablanca, segons una llegenda, és el lloc on s'amagava aquest bandoler. Mas al fons veiem les Muntanyes de Montserrat i els Pirineus. Des del Collet dels Pal tindrem una bona visió de gran part de la zona.



Paller de Tot l ´Any.
La llegenda de l'Bandoler Capablanca.-

En Capablanca era un jove humil de nom desconegut que treballava com a mosso de bastaix. Un dia, després de cobrar la paga, se n´ana a Manresa disposat a gastar-se part dels diners. Quan hi arriba, fou assaltat per una colla de lladres. Després de ser robat va retir-se a les muntanyes de l´Obac i es va fer bandoler. Assaltava les victimes d´una forma peculiar. Estenia la capa blanca a terra, s´amagava dalt d ún arbre i esperava que hi passés algú. Qui es trobava la capa havia de deixar tot el que portava a sobre, ja que, si s´hi negava,corria el risc de ser atacat pel bandoler.

En Capablanca, que s´ocultava en una cova, coneixia com el palmell de la seva mà els amagatalls que oferien aquestes muntanyes.

Encara que fou bandoler, també era un home que estimava la natura i tots els rancons de l´indret on vivia, i era amic dels que hi treballaven: masovers, pastors i carboners.

No se sap, ni se sabra mai, com va acabar la vida d´en Capablanca. L´unic cert és que la seva historia ha anat passant de pares a fills, generació rere generació, i encara avui es manté ben viva.

Collet dels Pals.

Turo Roig.

Turo Roig, 687m.
Des del Collet dels Pals, continuem pel camí, primer per zona arbustiva i després alguna cosa més boscosa. Aviat a la nostra esquerra en sentit de la nostra marxa, veurem una altra formació rocosa. El Turó Roig, el veí discret de la Roca Salvatge i el Paller de tot l'any. I dic discret, per su ubicació, més amagada, envers a els seus amics del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt il'Obac. Amb una alçada de 688 metres, és tot un pedrot i a més, también és una veritable meravella visual.
Val la pena aturar-s'hi una bona estona, seure i contemplar aquestes meravelloses vesteix. Atenció, la caiguda és considerable. El Turó és un clar exemple de l'efecte que produeïx l'erosió sobre a els materials sedimentaris (conglomerats en aquest cas) que deixen al descobert els diferents estrats dipositats al llarg del temps.



Paller de Tot l´Any.

Paller de Tot l´Any.
Després de descansar una mica i gaudir de les vistes des del Turó Roig. Tornem de nou cap al camí. Ara continuarem camí cap amunt cap a la Font de la Portella, aproximadament a un quilòmetres de distància. Passarem prop d'un desviament (aquest desviament està uns metres abans del Turó Roig) que ens portés al Pou de Glaç, que visitarem a la tornada.

Ara el sender que baixa fins a la font es fa més estret i ombrívol. En uns minuts ens trobem amb la font, per cert, seca. L'espessor és més notable i es nota la humitat. Uns enormes plataners destaquen sobre la alzinar al costat d'una bassa que recull l'aigua de la font. Arribem a la font de la Portella, que per desgràcia està totalment destrossada. Hi va haver un despreniment de terra i la zona està acordonada.

Font de la Portella.

Bassa de la Font de la Portella.

Pou de glaç.
Després de visitar i veure l'estat de la Font de la Portella. Tornem sobre els nostres passos desfent el camí per on hem vingut. Passat de nou al Turó Roig, ara si agafem el desviament a la dreta i fem la parada per veure el Pou de glaç de l'Obac Vell.

El pou està semisoterrat, aprofita el desnivell del terreny, cobert amb una cúpula semicircular de pedra que te tres obertures equidistants i que és la part visible del conjunt. La cúpula te forma semiesfèrica i està cobrint un forat excavat de forma cònica d'uns sis metres de profunditat amb els parets folrades de pedra amb morter de calç. La cúpula és tambén de pedra amb morter i construïda pel sistema d'aproximació de filades, exteriorment amb una coberta de terra i vegetació i suportada per un sòcol vertical de parets de pedra que segueix la mateixa estructura que les parets internes del pou. Aquesta cúpula permetia crear una cambra d'aire interior que evitava que la saturació de la Humitat fes malbé el producte conservat a la part inferior, de manera que l'ambient és mantenia fresc.

El pou de glaç te tres portes de petites dimensions repartides al perímetre del pou que servien tant per omplir com per buidar el pou.

Després de visitar el Pou de glaç, tornem de nou al camí i ens dirigim cap a la Casa Vella de l'Obac ja acabant de desfer el camí fins on tenim estacvionafo el vehicle. Fi de l'excursió esperem que us hagi agradat.

Pou de glaç.


Pou de glaç.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 1 h. i 15 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 650 m. a 675 m.
Ús: si.
Ús actual: Paratge Natural d'ús lúdic i repòs, patrimoni i històric.
Estat: bo. (Amb tram per a persones amb mobilitat reduïda)
Senyalització. Bona (Palafones explicatius, fites de fusta, marques de pintura verdes - blanques).
Llocs de valor: Casa Nova de l'Obac, Casa Vella de l'Obac, La Pastora, Pou de gel, Turo Roig, Font de la Portella, etc.
Època: Tot l'any. Portar aigua.

Croquis i ressenyes de la Ruta Casa Vella de l´Obac i la font de la Portella, Vacarisses (Barcelona).

No hay comentarios:

Publicar un comentario