Ruta Terra de Bruixes, Centelles (Barcelona).

Cartel Festes del 13er Cau de Bruixes de Centelles any 2.010.

Des de fa molts anys les dones nascudes a Centelles, i a molts d’altres pobles de Catalunya, han tingut fama de bruixes.

L’origen d’aquesta fama ha estat fins ara impossible d’esbrinar. S’ha transmès de generació en generació de manera constant fins arribar als nostres dies. Poques són les fonts d’informació per treure’n l’entrellat.

Se sap que al segle XVII una dona del poble de Seva va ser penjada al pla de les Forques i una altra dona, anomenada na Payrona, va morir a les presons dels comtes de Centelles mentre complia condemna. La "Vetlla de la parròquia de Centelles" tambè s´esmenta en un procés de la mateixa època i noms, com el Serrat o el pont de les bruixes, recorden als llocs freqüentats per les fetilleres.

Moltes de aquestas histories i rodolins son recollidas en el llibre "De Centelles, bruixes totes elles" i "Centelles, terra de Bruixes".

La ruta Terra de Bruixes de Centelles és un itinerari familiar fàcil i circular. Una ruta de llegenda que passa pel Cercle de les bruixes, un indret ple de misteri on s'alcen enormes xiprers que envolten i semblen protegir una foguera. La ruta està senyalitzada amb marques liles i surt des del mateix municipi. A la zona de la Font Calenta trobareu una barbacoa i un parell de taules de pícnic.

Zona d´Estacionament. Avg. de Rodolf Batlle, Centelles.

 Parc Pla del Mestre.

Aproximació:

Des de Barcelona, agafarem les Rondes (Litoral B-10 o Dalt B-20), fins al nus de la Trinitat C-31/C-58. Utilitzem el carril esquerre per agafar la rampa en direcció Girona/Per I' Interior/Trinitat. Des de la B-10 agafem els carrils de l'esquerra i continuarem per la C-58 direcció AP-7/Girona/França.

Mantindrem a l'esquerra per romandre a C-33 i agafar la sortida núm. 2 cap a la C-17, en direcció Parets/Vic/Puigcerdà. Ens quedarem a la C-17 fins a la sortida núm. 44 cap a Centelles Sud. Un cop entrem a la població de Centelles seguirem per Avinguda d'Ildefons Cerdà. Agafem Ronda de les Tàpies cap a Avinguda Rodolf Batlle ia la nostra esquerra veurem la zona d'estacionament. Aqui podem deixar el vehicle, ja només ens queda baixar fins al Parc del Pla del Mestres pel carrer Girona.

Parc del Pla del Mestre.

Carrer Sant Joan.

Recorregut.-

Després d'estacionar el vehicle, a l'aparcament de l'Avinguda de Rodolf Batlle baixem fins al Parc del Pla del Mestre pel carrer Girona.

El Parc Pla del Mestre, es va construir entre els anys 1.961 i 1.962 del segle passat, ocupa part de l'antiga era del Pla del Mestre. Aquest espai també es va utilitzar com a camp de futbol i era el lloc on s'instal·laven les fires, envelats de festa major i circs ambulants.

Des d'aquí i seguint les indicacions "senyals verds indicatius amb un quadre color lila", cercarem la via principal de la ciutat, aquesta formada pels següents carrers de Sant Joan, del Socòs i carrer Nou. 

Passarem per la plaça Major, on veurem el Palau dels Comtes. Des de principis del segle XV, els barons de Centelles van viure a la vila. Aquest palau va ser construït l'any 1.540 per Guillem Ramon II, és a dir, era el moment més algit en la caça de bruixes. El palau renaixentista barrac va ser reedificat "s.XVIII" i reformat "s.XIX - XX" fins a donar la seva fisonomia actual.

Portal de la Muralla, s. XVI.

Casa de la Vila, Centelles.

Més endavant trobarem la casa de la vila “l'ajuntament” enganxada al costat del portal de la muralla del segle XVI. Apareix documentat per primera vegada l'any 898. El nom va ser adoptat pels senyors del castell de Sant Martí que van passar a ser barons al segle XIV. La població actual va créixer al voltant de l'església de Santa Coloma de Pujolric, posteriorment anomenada Santa Coloma de Vinyoles.

Centelles també conegut com el poble de les bruixes on vivien en coves a prop del municipi i feien rituals a satan. Les persones de sang pura tenen part de bruixeria a la seva sang i també els sol agradar el gaspatxo. Avui dia es coneix l'existència de 105 avantpassats.

Des d´aquí, girem cap a la nostra dreta per continuar pel carrer de Jesus fins arribar a una confluència de carrers. Agafarem la que puja suaument que és la Carretera de Banyeres pel vessant de l´antic Turó de Bellesguard, ara la plaça Tomas Carrera Artau.

Turo de Bellesguard.

Creuament Ctra. Sant Feliu de Codines - C- 1413b.

El Turó de Bellesguard, situat a l'antic camí de Balenyà, actualment és una zona enjardinada. Aquí trobem les forques i els costells que simbolitzaven el domini jurisdiccional dels comtes de Centelles i on s'executaven les bruixes. Al segle XVII una dona del poble de Seva va ser penjada al pla de les Forques. Durant la revolta dels Barretines de finals del segle XVII, els centellencs van enterrar les forques.

Girem cap a la nostra esquerra per la carretera de Banyeres i creuarem la carretera de Sant Feliu de Codines - C-1413b. Per continuar cap a la casa de Colònies Mas Banyeres/Via Ferrada/Càmping Puigsagordi.

Puigsagordi.

Figura Vaca, Mas Banyeres.

Continuarem seguint la pista fins a gairebé l'entrada del Càmping Puigsagordi, seguirem un cartell de la Via Ferrada passarem pels terrenys tancats de la Casa de Colònies de Mas Banyeras, on podrem veure diverses espècies d'animals des de cavalls, vetruços o nyandus, cérvols o daines , etc.

El Mas Banyeres actualment és una Casa de Colònies i dins una finca de 40 hectàrees, amb un ampli ventall d'equipaments i instal·lacions d'aventura (circuit de quads, kars, rocòdrom, tirolina, tir amb arc i Circuit d'Aventura sobre els Arbres ), així com una granja, amb instal·lacions amb més de 100 animals. Està documentat des de mitjans del segle XI, residència de Jacint Verdaguer, antic fortí de guerra i convent. Tot i que l'edifici actual data de l'any 1.884.

Mas Banyeres.

Casa de Colònies Mas Banyeres. 

Casa de Colònies Mas Banyeres. 

Continuem per la pista asfaltada cap al torrent Can Riera, passarem pel costat de la tanca que limiten els terrenys de la Casa de Colònies de Mas Banyeres. On ens de tenim per observar i gaudir dels diferents animals que hi habiten. Gairebé en arribar al torrent ens trobarem amb una bifurcació hem de seguir cap a la nostra esquerra vorejant la tanca fins arribar a l'aparcament de la Via Ferrada les Baumes Corcades, aquest sol estar sempre carregat de vehicles.

Pitxona, Guti, Jose & Marieta.

Zona d´estacionament Via Ferrada Baumes de Corcades.

Travessarem la zona d´estacionament, allà veurem alguns paflons explicatius de la ferrada de normes, ús i descripció d´aquesta Via Ferrada. També veurem algun senyal vertical de la ruta que estem fent. Seguim les indicacions per una pista forestal, tancada al pas dels vehicles de motor amb cadenes, excepte a veïns. A pocs metres i al bosc a la nostra dreta trobarem l'anomenat "Circle de les bruixes".

Cercle de les Bruixes. "Cupressus sempervirens".

Cercle de les Bruixes. "Cupressus sempervirens"

Aquest "Circle de les bruixes", és un cercle de xiprers "Cupressus sempervirens" plantats a disposició circular. On se solen fer trobades esoteriques i rituals. És un dels punts principals de la geografia misteriosa de Centelles. Recordarem que als Xiprers "Cupressus sempervirens" se'ls consideren arbres màgics, representen la fertilitat de la terra i la renovació de la vida. Per aquesta raó se solen veure als cementiris.

La tradició oral ha transmès en forma de rodolins aquesta fama "De Centelles, bruixes totes elles". Partint d'aquesta dita va néixer el Cau de Bruixes que al llarg dels anys s'ha configurat com a programa ludicocultural entorn de la tradició de bruixes i l'esoterisme, amb espectacles al carrer, un mercat esotèric, conferències, carrers temàtics , contes, etc a la ciutat de Centelles.

Cercle de les Bruixes.

Queixal Corcat.

Tornem a la pista forestal i continuem el camí fins arribar a una gran roca a la nostra dreta anomenada Queixal Corcat, que és el que dóna nom a la Via Ferrada Baumes Corcades. Aquesta pedra té una singular forma de queixal corcat o obert, com si tingués càries. I és aquí on es fa el desviament per accedir o arribar a l'inici de la Via Ferrada.

També és un interessant roca per practicar l'escalada en bloc, al costat de la roca que també es troba a l'altra banda de la pista amb forma de cara, justament de bruixa. jejeje...

Queixal Corcat.

Queixal Corcat.

Pista forestal

Deixem darrere nostre el Queixal Corcat, seguim la pista ara en lleuger descens, fins a una bifurcació continuarem pel camí que surt del bosc i travessarem uns camps de cultius, al final arribarem fins a la casa Puig Vell.

El Puig Vell és un edifici del municipi inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És un casal de dimensions mitjanes amb tellada a dues vessants i orientada a Sud-est. Es troba al peu de Puigsagordi, prop del mas Giol. L'edifici és de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. La seva aparença és molt regular i harmònica.

Camps de Correu.

Puig Vell.

A la façana principal ia la porta d'entrada hi ha una linda datada de 1.664. a la façana esquerra hi ha dos petits contraforts. Les cantoneres de l'edifici són de pedra treballada, així com la majoria de les finestres, de grans dimensions. La part dreta i la posterior presenta un gran mur que conforma el corral.

Tot i la data que hem trobat a la porta (1.664) no ha estat possible documentar el mas.

Seguirem encara per la pista a la bifurcació, travessarem un petit pont girarem cap a la nostra dreta ia uns metres trobarem una petita àrea d'esbarjo o pícnic de la Font Calenta al costat del Torrent de la Cira.

Puig Vell.

Font Calenta.

La Cira és un dels torrents que baixen del Puigsagordi i que contribueix a formar el riu Congost. A l'Edat Mitjana, el torrent va contribuir a reforçar les defeses de la Vila emmurallada mentrestant, al seu tram superior servia com a emplaçament per a diferents molins i el regadiu.

La Font Calenta, situada al costat del torrent de la Cira reuneix dos aspectes importants al món esotèric: l'aigua i la calor que ve des de l'interior de la terra. Al costat de la Font de la Sauva Negra són dos llocs amb energia tel·lúriques als voltants de Centelles.

Font Calenta.

 Mas Vinyoles.

Seguim en direcció cap a la muntanya i passarem per la cruïlla que ens aproparia al mas de Vinyoles. Declarat bé cultural d'interès nacional, de la casa se'n conserven restes arquitectòniques de les èpoques romànica i gòtica. El mas està construït amb blocs de pedra i maçoneria, destacant el sector format per tres murs, que semblan ser antigues muralles, que tanquin un quadrat d'uns 25x25 metres, dins del qual s'hi troba el mas. Aquest, presenta a la seva vessant nord-oest un sector més alterat amb refeccions posteriors, mentre que el sector sud-oest té un cos dedifici quadrat de dues plantes que deixa veure dalt del pis un arc gòtic apuntat que parteix lestança , amb dos portals de punt rodà sota l'arc i cinc mènsules de pedres incorporades a l'interior del mur de ponent.

A la façana principal hi ha un portal adovellat. La part superior de ledifici està feta de tapia. La coberta és amb teula aràbiga a dues vessants.

 Mas Vinyoles.

La primera referència històrica de Mas Vinyoles la trobem a l'Acta de Consagració de l'església de Sant Martí del Congost (actualment Aiguafreda de Dalt) l'any 898. Vinyoles és una Domus o casa forta. Va donar nom a la població, Santa Coloma de Vinyoles, des del segle XII fins a finals del segle XV. La data del 1.546 que apareix a l'arc de pedra de l'entrada, podria indicar l'any de reconstrucció de la casa. Una altra renovació de la masia fou l'any 1.746, possiblement a conseqüència de la crema que va afectar el mas a l'assalt de Centelles del 28 de febrer del 1.714, en el qual resultà "Casa de Vinyoles, un quarto quemado" .

Vinyoles era la dotació dels castlans del castell de Centelles i, per tant, formava part de l'entramat senyorial que també perseguia bandolers, bruixes, etc.

Mas Cogul.

Mas Cogul.

Tornem cap a la pista, direcció Masia "El Cogul" i uns magatzems que es lloguen com a trasters. Ja sense sortir d'aquesta pista ens anem apropant a Centelles, passant per últim un viver “Centre de Jardineria Ayza”, tornem a creuar la carretera Sant Feliu de Codines - C- 1413b. Cap al carrer Indústria, aquesta creua els carrers de Sant Martí i de la Roudera. Seguim un tros del carrer Sant Jaume, per girar a la nostra esquerra per l'Avinguda Rodolf Batlle, fins arribar a la zona d'estacionament on hi ha el vehicle. Fi de la ruta.

Centelles.

Guti & Jose, Centelles.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baix.

Temps/ Horari: 2 h.

Desnivell / Quota màxima: 496 m. a 629 m.

Ús: sí.

Ús actual: senderisme, geològic, esportiu, cultural i històric, etc.

Estat: bé

Senyalització: Bona/regular (Senyals indicatius "requadre color violeta" i algun plafó explicatiu).

Llocs de valor: Parc del Pla del Mestre, Patrimoni Monumental de Centelles, Antic Turo de Bellesguard, Mas Banyeres, Circulo de Bruixes, Roca Queixal Corcat, Mas Puig Vell, Mas Vinyoles, Font Calenta, etc.

Època: Tot l'any. A l'estiu evitar les hores de més calor. Portar roba i calçat adequats, segons època i aigua.

Croquis Ruta Terra de Bruixes, Centelles (Barcelona).

Pla del Mestre. (Jose, Pitxona, Guti & Marieta).