Puig de la Balma, Masies i Molins - SL- C 67, Mura (Barcelona).

Puig de la Balma.

El Puig de la Balma és una construcció al municipi de Mura, a la comarca del Bages. Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'itinerari del Puig de la Balma SL-C 67 és un passeig agradable que ens il·lustra de manera espectacular l'ocupació humana del massis de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Passeig agradable, de dificultat mínima, amb camins ben marcats i algunes pendents suaus al primer i al darrer sector. Esperem que us agradi.

Centre d´Interpretació de Mura.

Camì a la Riera de Nespres.

Aproximació:

Des de Barcelona, ​​agafarem la Ronda de Dalt, per la B-20, fins a incorporar-nos a la C-58 direcció Manresa, Terrassa, Sabadell. A la sortida núm. 12, continuem cap a Sabadell Centre-nord/St. Quirze V. Sud-centre.

Utilitzarem el carril central per seguir les indicacions cap a St. Quirze del Vallès Sud-Centre/Sabadell Nord.

Després girarem a la dreta a la bifurcació i seguirem els senyals de Sabadell Nord per C-58C.

A la rotonda, prendrem la tercera sortida en direcció Ctra. Matadepera/BV-1248.

A la rotonda, sortirem a la primera sortida en direcció Avinguda de Mossèn Batlle, per girar a l'esquerra cap a Passeig d'Àngel Guimerà, de nou a l'esquerra cap a Carrer d'Antoni Gaudí. Despres a la dreta cap a Carrer de Sant Llorenç, esquerra cap a Plaça Sant Jordi, una altra vegada a l'esquerra cap a Carrer d'Enric Genescà i Cortés i per ultim a la dreta cap a Av. de les Arenes.

A la rotonda, la primera sortida en direcció Ctra. Terrassa a Talamanca/BV-1221 i després girar a l'esquerra cap a BV-1223 i continuar a BV-1223, fins a Mura on trobarem a les entrades diferents llocs per poder estacionar el vehicle.

Mura.

Carrer de la Coma, Mura.

Recorregut:

Un cop estacionem el vehicle ens apropem fins al Centre d'Interpretació de Mura. Des d´aquí començarem l´itinerari.

Baixem cap a la riera de Nespres pel carrer Alfons Sala, seguirem les primeres indicacions del SL-C 66 cap a la Font de la Màscarosa /Puig de la Bauma /Cova de Mura.

En arribar a l'Antigues Escoles de Mura veurem alguns palafons indicatius i hi trobem la fita d'inici d'itinerari, amb les etiquetes de color marró. Aquesta ruta coincideix amb la d'altres itineraris, de manera que cal posar atenció a seguir les etiquetes del color indicat.

L'edifici de les Antigues Escoles de Mura va ser construït els anys 1.923 a 1.925, on fins a finals de l'any 1.960, es trobava l'escola de Primària. Posteriorment va ser abandonada fins que es va renovar per ubicar el Centre d'Informació del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, i més endavant va albergar el Consorci per a la promoció Turística de les Valls de Montcau. L'any 2.005 es torna a instal·lar la nova Escola Vall Néspola.

Antigua Escoles de Mura, Mura.

Riera de Nespres.

Molì del Faure.

Continuem baixant fins a la riera de Nespres, i arribarem al costat del Molí del Faure a pocs metres trobarem una font. Seguidament a l'altra banda de la riera creuant una passarel·la sobre aquesta, veurem l'Àrea d'Esplai de la Riera de Nespres. Situada als afores del nucli històric de Mura. Disposa de servei de lloguer de taules i graelles, venda de llenya, begudes i aperitius. Sanitaris o W.C. Els usuaris han de fer el reciclatge i portar les borses als contenidors municipals propers.

Cal reservar, no es pot fer servir l'àrea quan està tancada.

Area d´Esplai de la Riera de Nespres.

Font de la Mascarosa.

Després de visitar l'àrea de pícnic, tornem de nou a l'altra banda de la riera de Nespres. Seguint les indicacions cap a la Font de la Mascarosa, aquestes indicacions ens separen i ens fan pujar uns metres per sobre de la riera i gairebé en un gir de 180º, ens endinsa i apropen a la Font de la Mascarosa. Clàssica font de fontada, amb un ampli espai davant la font protegit per arbres. És una font amb brollador.

A finals del segle XIX i principis del XX la font de la Mascarosa era el lloc típic de celebració d'aplecs i fontades per la gent del poble. Segons la tradició la font va ser construïda per una família musulmana que habitava al Raval de Mura al segle XI. Sembla que amb la reconquesta el cristians van construir el Mas del Raval i van eliminar de la font la carassa que la decorava i que era una cara escolpida que coronava el brollador. Des de llavors és coneguda com Mas Carosa, és a dir, Mascarosa. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura.

Font de la Mascarosa.

Font de la Coma.

Continuem seguint les indicacions, i com si tornéssim cap a la població de Mura, seguim un corriol per l'interior del bosc, que ens acosta fins a una bifurcació de camins. Ens desviem uns 200 metres a la nostra dreta per visitar la Font de la Coma. Situada, a l’indret conegut com La Coma, que dóna nom a la font. La Font amb un llarg seient al seu costat, tot aquest fet de pedres a nivell hi ha la sortida de l'aigua que ho fa per un broc de ferro, l'aigua va dirigida a la bassa que està al front seu, un antic rec s'emporta l'aigua direcció als horts.

Tornem sobre els nostres passos fins a la bifurcació de senders, i ara si ens dediquem a seguir només les indicacions del SL - C 67 Forn de Calç/ La Creu de la Vila / Coves de Mura. Si continuem per aquest sender principal, tot evitant diversos desviaments menors, al cap d'uns minuts ens apareixerà, a la dreta, un camí empedrat: és l'antic camí de Mura a Montserrat, que ens portarà a la Creu de la Vila.

Font de la Coma.

Mura.

El camí de Mura a Montserrat enllaça amb el camí Ral de Barcelona a Manresa, on el bandoler Capablanca estenia el seu capot i enlluernava les víctimes. El camí Ral, que travessa la serra de l'Obac, fou l'única via de comunicació entre Barcelona i l'alt Llobregat fins a la construcció del ferrocarril de Terrassa a Manresa. Els camins havien de garantir en tot moment el trànsit de persones i animals de càrrega, i per això alguns trams eren empedrats.

Observeu la perfecció d'un treball que s'ha conservat durant segles. Aquesta història ens revela l'origen d'alguns topònims, com el del coll del Correu, enforcall de camins on havien de convergir els vilatans dels contorns si volien recollir la correspondència.

Quan pugem, a la dreta veiem el nucli de Mura i els seus camps de conreu, alguns dels quals voregen la riera de Nespres. En poc més arribem a un petit puig on destaca una creu de ferro.

Antic Camí de Mura a Montserrat.

Creu de la Vila.

La tradició popular atribueix a la Creu de la Vila protecció contra la pesta que assolava l'Europa medieval. També diu que els pelegrins feien descalços el camí fins a Montserrat, com a prometença, i, en passar per la Creu, pregaven el Senyor per conjurar una sequera o per demanar el guariment d'algun parent malalt. 

Voregem la Creu de la Vila i reprenem el camí fins a arribar al puig de la Balma. Al llarg del sender predominen els boscos, on creixen pins "Pinus", alzines " Quercus ilex", roures "Quercus" i algun auró negre " Acer mosnpessulanum". Ben aviat es pot veure la balma obrada a la llunyania, al fons d’una àmplia panoràmica de la vall que constitueix tot un espectacle. En arribar al camí principal ens dirigim en direcció al puig de la Balma. Al cap de cent metres, una fita ens indica que hem d'enfilar-nos per un camp, al costat d'un cobert, per guanyar de nou un camí que ens deixa a tocar del puig de la Balma.

Puig de la Balma.

Cobert.

Puig de la Balma.

Casal del Puig de la Balma a uns 541 metres d'altitud, a la part central del terme, a prop i al sud-oest del poble de Mura. És a llevant del paratge de la Quebeca i al nord-est del de la font del Puig, al sud-est dels Corrals de la Quebeca. Es troba també al sud-est, a prop, de la masia de la Vila, a l'esquerra del torrent del Puig, al sud-est del cim del Castelló.

Els murs d'aquest mas es troben encabits i penjats en els replans escarpats d'un cingle, tot aprofitant les cornises naturals. La part més antiga es podria considerar d'època preromànica, però s'hi han fet afegits al llarg dels segles. El casal és força irregular en tots els sentits: en alçada, amplària i profunditat. És destacable el caràcter defensiu i fortificat que aquesta construcció tindria anteriorment, aspecte que es pot deduir per la presència d'una espitllera tocant el sostre de la roca, des d'on es pot vigilar tot el camí d'accés a la casa. A la part més inaccessible del cingle, hi ha una dependència coneguda amb el nom de la presó. Al peu del camí, hi ha una altra balma amb un tancament de pedra seca. El sector més arcaic queda completat per unes arcades de caràcter medieval.

Puig de la Balma.

Puig de la Balma. Maribel, Marieta, Guti & Marc.

Tot i que el seu origen deu ser anterior, la notícia més antiga a l'entorn el poblament del mas Puig de la Balma prové de l'arxiu de la casa i data de l'any 1.278, quan Ermengol de Banyeres, militar i senyor feudal del terme i castell de Mura comprà a un tal Guillem Barba, de Terrassa, un establiment pagès que es coneixia pel nom de l'Espluga de la Vila Mancada.

L'època de més creixement del mas Puig de la Balma fou entre els segles XIV i XV. Es pot considerar que l'edificació actual és d'època altmedieval amb elements preromànics, tot i que s'han anat afegint nombrosos elements, com els finestrals gòtics del segle xiii i algunes parts construïdes amb pedra tallada

Puig de la Balma. Museu.

Puig de la Balma, Museu.

Puig de la Balma.

Des de les acaballes del segle XVII fins a la primera meitat del XIX, foren anys d'expansió a causa de l'explotació de les vinyes, i fou quan s'amplià la balma i es renovà la capella de Santa Margarida. Durant la Guerra Civil, la capella de Santa Margarida fou malmesa.

Els propietaris actuals són descendents directes dels primers pagesos que habitaren el mas i conserven el cognom Puig. Actualment, aquesta família viu en una altra casa de construcció més moderna, situada al costat mateix de l'antiga balma. El mas acull un museu i una residència casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions.

Puig de la Balma.

Puig de la Balma. Museu.

Puig de la Balma. Marc.

Desfem el recorregut fins al cobert i davallem pel mateix camp, que ens durà al camí d'origen. El seguim una estona fins que, a mà dreta, apareix un viarany que arriba fins al casalot de la Vila i l'envolta per darrere.

La Vila esta protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Casal de planta quadrada, amb construccions adossades de diferent època i jardí tancat. La casa té planta baixa i planta pis per la façana principal, i un semisoterrani per la banda de llevant la coberta és de tres vessants de teula àrab.

La façana principal s'obre a ponent, i té en un costat un portal d'arc rebaixat remarcat amb pedra sorrenca pintada de blanc i porta de fusta. Al centre de l'arc hi ha un relleu molt característic format per una cara en mig relleu flanquejada a banda i banda per dos quadrats en relleu amb una inscripció cada un; a sota d'aquest grup hi ha un escut amb una inscripció i les quatre barres catalanes. 

Puig de la Balma.

La Vila.

A sobre del portal hi ha un balcó emmarcat, llosana de pedra i barana de ferro. En la resta de la façana, hi han tres finestres verticals en planta baixa, i en la planta pis un balcó corregut i tres balconeres iguals a l'existent sobre del portal. Totes les obertures es troben emmarcades amb pedra sorrenca. El mur és de pedra arrebossat amb calç i pintat de blanc. La façana a migdia també hi han balconeres i una galeria de tres arcs en les dues plantes. La façana de llevant és de pedra vista amb dues balconades i un volum que surt mig en ruïnes on hi havia la comuna.

A la banda nord, adossada a aquesta casa, hi ha les restes de l'antic celler i les tines que ara estan integrades en una construcció rehabilitada. Es conserven dues tines quadrades i una tina circular, totes folrades amb cairons. També l'antic celler que es troba al centre de les dues construccions i que és de volta de canó apuntada. Hi ha restes de murs d'opus spicatum a les parets externes de la banda nord entre les tines i la casa moderna. Probablement tenia trull d'oli, ja que es conserva una mol.

Dana & Txiki.

Riera de Nespres.

Seguint les fites, el corriol continua endavant, circumval·la una vella alzina de gran port, davalla fent ziga-zagues en un ambient frescal, entre alzines i marfulls, i travessa alguna codina, fins que, finalment, arriba al llit del torrent dels Codolosos.

Seguim la llera a favor del corrent. Poc abans de la seva confluència amb la riera de Nespres, veiem a l’altra banda del torrent dels Codolosos, la masia de cal Miqueló.

La casa ha sofert moltes restauracions en el transcurs dels anys, com també importants ampliacions per poder donar cabuda al bestiar de la ramaderia que disposava a mitjans del segle XX. Els elements arquitectònics més antics han estat tapats i no permeten deduir clarament els diferents cossos de la masia, tot i que es pot distingir un cos central que conserva la porta amb llinda i marc de pedra i amb una data gravada en aquesta: 1.689, així com els marcs de pedra de les finestres, tot a la façana de ponent. A cada banda d'aquesta casa es van fer les ampliacions seguint la mateixa tipologia, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a les façanes, planta baixa i un pis. L'ampliació feta cap a la banda sud s'adapta al terreny que està força desnivellat, fet que provoca que un tram tingui tres pisos, mentre que per la banda nord es va construir un pas que permetia comunicar la casa amb una altra construcció de característiques similars. A l'interior de la planta baixa de la casa més antiga es conserva la boca de pedra del forn de pa. Al costat de la casa antiga hi havia altres dues cases: cal Caganer i cal Puça, que foren enderrocades degut al mal estat i adquirides les terres per cal Miqueló, construint els nous coberts. Antigament hi havia una bassa a prop de la casa que recollia aigua de la font del Miqueló, propera a la casa, que actualment no existeix.

Cal Miqueló.

Riera de Nespres.

Sobrepassat cal Miqueló, continuem amunt pel camí que voreja i de seguida travessa la riera de Nespres. Ja a l’altra riba de la riera, ens trobem amb l’antiga edificació del molí del Mig.

El Molí del Mig és un edifici del municipi protegit com a bé cultural d'interès local. es troba al peu del camí que va de Mura a Rocafort, al costat de la riera de Nespres, en una agrupació de cases anomenada Raval de Mura. Consta de diferents edificacions que s'han anat construint al llarg del temps a banda i banda del molí. Es distingeix en diferents espais segons l'ús: una zona d'habitatge, el molí, la bassa i el canal. Els edificis són fets de pedra, amb planta allargada, tenen teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la riera. A la planta baixa hi ha el carcabà, al primer pis hi ha el trull d'oli i al segon pis el molí i l'habitatge actual. Les finestres són petites i donen cap a la riera, ja que a l'altre costat hi trobem la bassa.

El primer pis acull les diferents dependències del molí. El segon pis conserva al costat de ponent l'antic molí fariner, la resta fa funcions d'habitatge. Algunes de les portes que trobem en l'edifici porten la data gravada i així podem saber en quin moment van ser fetes: 1.730, 1.711 i 1.551.

Molì del Mig (Museu).

El molí del mig és un dels edificis més antics de Mura, el trobem documentat a principis del segle xi. No es conserven, però, elements d'aquesta època, ja que ha patit destruccions a causa dels aiguats i ha estat transformat al llarg del temps.

A més d'una important col·lecció d'objectes etnogràfics i estris propis del molí, conserva un arxiu documental des del segle xiv. El molí ha anat passat de pares a fills sense que s'hagi trencat la línia generacional.

Passat el molí, enfilem per una pista cimentada que ens portarà directament a la carretera en direcció al poble. Alguns revolts asfaltats ens duran de nou al Centre d'Interpretació de Mura. 

Marc, Maribel, Dana, Marieta & Txiki.

Mura.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa (en alguns trams mitjana).

Temps/Horari: 2 h 40 mits.

Desnivell / Quota màxima: 454 m. a 542 m.

Ús: sí.

Us actual: senderisme, geològic, cultural i històric, etc.

Estat: bé

Senyalització: Bona (Senyals indicatius Fites verticals del SL-C 67 "requadre color marró" i algun plafó explicatiu).

Llocs de valor: Mura, Molí del Faure, Antiga Escoles de Mura, Fonts de la Mascarosa i La Coma, Creu de la Vila, Puig de la Balma, Mas de la Vila, Cal Miquelò, Molí del Mig, etc.

Època: Tot l'any. A l'estiu evitar les hores de més calor. Portar roba i calçat adequats, segons època i aigua.

Croquis de la Ruta Balmes, Masies i Molins "SL- C 67", Mura (Barcelona) extret de.- https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/