Turó de Magarola "427 m." - Circular Serra de Collserola, Barcelona.

Turó de Magarola.

El Turó de la Magarola o Turó del Maltall de Magarola és un turó de 427 metres a la intersecció dels termes municipals de Barcelona (Barcelonès) i Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la Serra de Collserola. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic.

Pel mateix cim passa el corriol de gran recorregut GR 92, ia pocs metres el GR 6.

El nom "Magarola" apareix esmentat l'any 985 com a "Magerova" o "Magarova" referit a un altre lloc prop de Sant Cugat. Posteriorment va ser adoptat per una família burgesa de Barcelona i aplicat a diferents llocs on tenien possessions, començant pel palau Magarola del carrer Portaferrissa.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Turó de Magarola.

Us deixem amb la descripció d'una bonica ruta circular per la Serra de Collserola.

Ctra. Alta de les Roquetes.

Aproximació:

Per al començament i final d'aquesta ruta, aconsellem que feu servir el transport públic de Barcelona. Podent començar a la sortida de metro de Canyelles L3 "Linea Verda" o bé els diferents autobusos que tenen parada a la rotonda de la Plaça Karl Marx/pg. Vall d´Hebron, per nomena alguns H4, M19, 27, 185. O bé amb bicicleta o caminant.

Aquesta ruta també es pot fer amb bicicleta ja que la major part es fa per la Ronda Verda Metropolitana de Barcelona.

Cagatio.

Can Masdeu. (Antic Hospital de Sant Llatzer).

Recorregut:

Iniciarem la ruta a la plaça Karl Marx, al costat muntanya. Des de la parada de bus agafarem el carrer de l'antic camí de Sant Llatzer i seguint les marques del GR "vermelles/blanques", aquest les veurem en un fanal arribant a la carretera Alta de les Roquetes. Seguirem cap a la nostra dreta i després entrarem al parc seguint les indicacions de l'Antic Hospital Sant Llatzer (Can Masdeu) - Coll de la Ventosa pel camí de Sant Llatzer i el GR-173-3.

Anem seguint el camí de Sant Llatzer i al cap de poc a la nostra dreta veurem els horts i la Masia Okupada de Can Masdeu.

Can Masdeu és un centre social ocupat, residència i hort comunitari al parc de Collserola als afores de Barcelona.

L'edifici era un antic leprosari de l'Hospital Sant Llatzer pertanyent a la Fundació de l'Hospital de Sant Pau i Santa Creu, abandonat durant 53 anys abans del desnonament final. El lloc va ser famós el 2.002 quan els ocupants van resistir al seu desallotjament encadenant-se i pujant sobre trípodes. Durant una oposició que va durar tres dies, la policia va ser incapaç de desallotjar els ocupants, cosa que va portar a un judici: tres anys els propietaris van guanyar el judici però no hi ha hagut ordre de desallotjament fins ara.

La majoria dels diumenges el centre s'obre, i entre 100 i 300 persones pugen el turó a dinar oa participar en activitats relacionades amb ecologia, activisme i autogestió.

Can Masdeu. (Antic Hospital de Sant Llatzer).

El terreny mantingut pels okupes inclou gairebé una hectàrea de terres en ús com a horts, una leproseria abandonada i 15 hectàrees de bosc de pi. L'edifici principal jeient en un turó de la solana de Collserola té quatre plantes i dotzenes d'habitacions i sales.

Can Masdeu és a prop de l'estació de Metro L3 Canyelles a Barcelona. Al principi de la pista de terra hi ha indicació que posa “Vall de Can Mas Deu” a 500 m de la casa.

L'edifici va ser construït sobre una ruïna Romana i envoltat per vinya fins a l'aparició de la fil·loxera. Després la ciutat de Barcelona es va expandir fins a Nou Barris. La masia va ser construïda al segle XVII, a principis del segle XX, es reconstrueix com a convent i poc més tard es converteix en hospital de leprosos. El 1.948 es tanca i abandona; la por de la lepra pot haver estat un factor de l'abandó durant tants anys.

Font Santa Eulàlia.

Font Santa Eulàlia.

Passem per Can Masdeu, i continuant pel camí de Sant Llatzer, passem pel costat de l'edifici de l'Antic Hospital de Sant Llatzer. Seguim el camí de Sant Llatzer s'acaba i continuem pujant pel carrer de Can Rius, seguint el GR 173-3, arribem fins a una bifurcació on a la nostra dreta ens desviem per visitar la Font de Santa Eulàlia, seguint l'antic camió de Sant Iscle. En poc temps arribem a aquest paratge agradable.

Construcció original formada per una caseta de grans dimensions, construïda de maó vist i pintada de vermell i blanc. A un costat hi ha una part coberta amb seients que de vegades hi ha llibres de consulta per passar-hi una estona. Darrere de la caseta hi ha la mina de captació.

Per sota la porta surt el tub d'inox. que mana un rajolí a la pica, que és d'aglomerat de pedres de riu.

Està situada al torrent sud-oest del Turó Blau, al bell mig d'una zona enjardinada i preparada per al descans, amb arbres d'ombra, taules i bancs.

Un grup de voluntaris mantenia la zona cuidada amb basses al costat dels arbres per acumular aigua quan plou, taules i banc per a berenar, una part destinada a hort. Hi ha un cobert improvisat al costat de la font on hi ha llibres per a la lectura. Actualment l'àrea ja no està cuidada.

L'any 1.995 es va obrir la mina per fer el manteniment. Té uns 35 metres de profunditat i al final hi ha una altra galeria de 26 metres més.

Coll de la Ventosa.

Acces a Can Ferrer.

Tornem sobre els nostres passos, de nou fins al carrer de Can Rius i arribant al Coll de la Ventosa o al Coll Masbernat, una petita vall encarada al mar del Parc de Collserola, situada just a sobre de la Ronda de Dalt de Barcelona. En aquesta zona també hi trobem un àrea habilitada com a pàrquing del cementiri de Collserola.

Arribarem fins a la carretera de Cerdanyola o del Cementiri de Collserola, seguirem per aquesta cap a la nostra esquerra deixant a la dreta un trencall que va a Can Ferrer (propietat particular), tancada al pas rodat per una cadena.

Continuem per la pista que va planejant, seguint les indicacions de GR-173-3 cap al Turó de Valldaura/ Passeig de les Aigües/ Serra d´en Fotja/ Carretera d´Horta coincidint amb el PR-C 35.

Ctra. de Cerdanyola.

Ctra. d´Horta - Passeig de les Aigües.

La serra de Collserola, estenent-se al llarg de quatre districtes de la ciutat, un bosc típicament mediterrani de pins, alzines i roures i amb una gran diversitat de fauna i gairebé tocant el nucli urbà. Un espai natural privilegiat per als barcelonins que disposa de més de 8.000 hectàrees de verdor per on és possible passejar, fer rutes amb bicicleta, anar als miradors, visitar llocs històrics i fugir de la ciutat sense haver-se de desplaçar gaire. Resulta sorprenent anar d'extrem a extrem per gaudir de l'àmplia visió que ofereixen els miradors de cada costat: des de Torre Baró, a Nou Barris, sembla que gairebé es pugui tocar el Montseny, i des del coll de Finestrelles, a les Corts, la panoràmica es desplega a un dels costats sobre la ciutat i fins al Maresme i, a l'altre, des de l'aeroport fins a Martorell, dominant tot el Llobregat.

Acces Mirador de Cerdanyola.

Mirador de Cerdanyola.

Continuem per la pista de seguint les indicacions, aquesta forma part de la Ronda Verda.

La Ronda Verda és un circuit senyalitzat per a bicicletes que travessa els grans sistemes naturals de la comarca del Barcelonès. Es tracta d'un itinerari circular que es configura a sis trams principals: Parc de Collserola, Parc Fluvial del Besòs, Parc de la Serralada de Marina, el Front Marítim, Montjuïc i Llobregat.

Passarem al costat de Casa Juaco, és un establiment de rostidor. El tipus de cuina és cuina de mercat. Uns metres més endavant trobem el Mirador de Cerdanyola, situat al km 7,5 de la carretera de Cerdanyola a Horta (BV-1415). Aquesta carretera va ser construïda a finals de segle XIX per comunicar els nuclis de Can Cerdà i el Patronat Flor de Maig amb la població de Cerdanyola del Vallès. Més tard es va finalitzar el trajecte fins a Barcelona amb un total de 14 km.

Tornem de nou a la pista, a la nostra esquerra veurem una subestació elèctrica tancada amb pals de fusta i una indicació vertical, seguirem les indicacions cap a Passeig de les Aigúes/ Centre Mpal. d'Acollida d'Animals de Companyia/ Crta. de la Rabassada. Arribant a una esplanada de terra adaptada per a l'estacionament de vehicles, més endavant creuarem la passarel·la o pont sobre la carretera BV-1415 Ctra. d'Horta a Cerdanyola.

Pont ó Passarela sobre BV-1415.

Turó de Valldaura desde el Portell de Valldaura.

Després de creuar la passarel·la, ens trobem al Portell de Valldaura, Port de muntanya del municipi de Barcelona. Seguim per una pista coneguda tradicionalment com la Carretera o Passeig de les Aigües, deu el seu nom al fet d'haver estat originàriament el camí pel qual discorrien les conduccions de distribució d'aigües procedents de la muntanya.

Estenent-se des del barri de Pedralbes, al districte de les Corts, fins al barri dels Penitents, a Gràcia, el passeig de les Aigües actualment està en projecte d'ampliació, cosa que permetrà enllaçar-lo amb el tram que continua a l'altra banda fins a Torre Baró, al districte de Nou Barris. D'aquesta manera, el futur passeig de les Aigües tindrà 21 quilòmetres en total, i una nova passarel·la de 157 metres que pujarà sobre la carretera de l'Arrabassada salvant la distància entre els turons.

Passeig de les Aigües.

Encreuament de camins - Passeig de les Aigües

En menys de 100 metres veurem un corriol senyalitzat amb maques de PR C-35/PR C-171/GR-92 que puja a la dreta de la pista. El prenem i avancem per un camí cobert i fresc, fins arribar a una altra pista de terra que dóna accés al proper Turó de Valldaura.

El Turó de Valldaura és una muntanya de 421 metres de la serra de Collserola, entre els municipis de Barcelona i Cerdanyola del Vallès.

Al cim hi ha instal·lada una torre de vigilancia contra els incendis, i hi ha una pista pavimentada per accedir-hi. La majoria de les vistes del Turó de Valldaura es troben tapades pels arbres i arbustos. Curiosament no té ombra.

Acces al Turó de Valldaura.

Turó de Valldaura.

Pas del Rei.

Continuarem seguint un corriol que s'endinsa a la vegetació i que en lleugera baixada ens portarà fins al Pas del Rei. Un encreuament estratègic de camins des del qual podríem baixar fins a la carretera de Cerdanyola cap a la dreta, a l'esquerra aniríem a la Caretera de la Rabassada i de front a la Turo de Magarola, seguint les maques del GR. Aquestes pugen per una ombrívola senda i uns metres més endavant desviant-nos a l'esquerra encarem la pujada final fins al Turó de Magarola.

Pas del Rei - PR-C 35.

Turó de Magarola - 427 m.

El Turó de la Magarola o el Turó del Maltall de Magarola, amb 427 m. sobre el nivell del mar. És un cim situat al cor de Collserola, a la intersecció de tres termes municipals: Barcelona, pertanyent a la comarca del Barcelonès, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, tots dos a la comarca del Vallès Occidental. És, per tant, un dels cims més destacats de l'àrea metropolitana, així com de la Serralada Litoral.

Fitat per dues carreteres que travessen la serra, a l'oest, molt propera ia una cota més baixa, trobem l'ermita de Sant Mèdir i la seva àrea de pícnic, accessible per pista forestal.

A l'est, els barris barcelonins d'Horta i Montbau delimiten l'àrea de bosc, mentre que a nord i sud, la serra es perllonga i nombroses muntanyes se succeeixen, com la famosa muntanya del Tibidabo.

Al cim, trobarem un vèrtex geodèsic i un mirador de fusta (anomenat Maria Gispert) orientat al mar, des d'on gaudir d'una excel·lent panoràmica a l'entorn de la ciutat de Barcelona.

Serra de Collserola.

Pas del Rei.

Després de gaudir de les vistes d'aquest cim previligiat, tornem a agafar el camí "Pas del Rei", seguint les maca del GR 6 o les del PR C-35, fins arribar a una pista ampla de terra. Aquí ja veurem algun pal vertical indicatiu. Continuarem cap a Castell Forti/ Parc de les Heures/ Parc del Laberint/Llars de Mundet per la pista cap a l'esquerra sempre ja en baixada.

Portell de Valldaura.

Camí a Castell Forti - Les Llars de Mundet

Arboç (Arbutus unedo).

Quan trobem el pal vertical indicatiu amb les indicacions al Castell Fortí/Les Llars de Mundent. Deixarem la pista principal i agafarem la que surt a la nostra esquerra una mica més estreta i arbustiva. Passarem al costat o per sota d'algunes torres elèctriques d'alta tensió.

En descens seguint les indicacions del GR-6 i les del Castell Fortí cap al Parc del Labertint.

Torres d´Alta Tensió.

GR - 6.

Castell Forti.

El Castell del Fortí és una edificació defensiva a dalt d'un turó de la serra de Collserola, a 262 m., entre el turó del Trac i el parc del Laberint d'Horta, al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Construït a mitjan segle XIX, controlava la vall d'Horta. Per la seva similitud amb el Fortí de la Torreta, a Balsareny, es creu que es va construir a la Primera Guerra Carlina (1.833-1.840). Està en ruïnes, amb diversos murs encara drets on encara es poden veure les espitlleres.

De planta rectangular amb dues torretes circulars als angles oposats Nord-oest i Sud-est, va ser construït amb pedra de la zona sense treballar i amb maó pla, tot lligat amb morter de calç. Presenta unes espitlleres sobre una línia d'imposta.

Al 1.845 Joaquim Desvalls i de Sarriera, propietari del Palau de Marquès d'Alfarràs, va fer-lo enderrocar.

Castell Forti

GR - 6.

GR - 6.

Les marques del GR-6 ens portaran, fins a l'entrada principal del Parc del Laberint, la qual cosa podem aprofitar i fer una visita a aquest meravellós lloc.

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric ubicat al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona. És el jardí més antic que es conserva a la ciutat. Es troba a l'antiga finca de la família Desvalls, a un vessant de la serra de Collserola. Iniciat el 1794 i acabat en la seva primera fase el 1808, va ser obra de l'arquitecte italià Domenico Bagutti. El recinte inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX. Es va obrir al públic el 1.971.

Parc del Laberint d´Horta.

Parc del Laberint d´Horta.

Aquest espai compta amb nombroses obres d'art –principalment escultures–, així com diversos estanys, cascades, fonts i un canal que recorre el recinte superior. A la jardineria destaca especialment el laberint, realitzat amb xiprers retallats, així com alguns ambients de diferents estils, des del neoclàssic fins al romàntic. Al jardí domèstic hi ha realitzacions d'art topiari. El recinte ha comptat al llarg de la seva història amb la visita de diversos monarques, com Carlos IV, Ferran VII i Alfons XIII, i ha estat escenari de representacions teatrals i diversos actes culturals. Actualment és un jardí-museu que compta amb un institut municipal per a la formació en jardineria.

Aquest parc està considerat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català.

Parc del Laberint d´Horta.

I per acabar aquesta ruta, ens apropem a veure el velodrom d'Horta.

És un velòdrom exterior ubicat al districte d'Horta-Guinardó, al nord de la capital catalana, Barcelona. Té una capacitat de 3.800 espectadors. És propietat de l'Ajuntament de Barcelona, seu de la Federació Catalana de Ciclisme. Està dedicat al ciclista català Miguel Poblet (1928-2013).

A banda de la pista de ciclisme compta amb un ampli gimnàs de fitness, una pista de futbol sala, una de Futbol 7 i un pavelló de bàsquet.

Baixarem per una carretera enjardinada, fins a la Ronda de Dalt, i girarem a la nostra esquerra seguint la Ronda fins a la plaça. Karl Marx, donant per conclosa aquesta ruta. 

Velòdrom d´Horta.

Croquis Itinerari Circular Serra de Collserola - Turó de Magarola extret de.-  https://www.xiruca.com/

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa (Segons algun tram amb una mica de desnivell).

Temps/ Horari: 3 h.

Desnivell / Quota màxima: 147 m. a 427 m.

Ús: sí.

Ús actual: senderisme, via verda (ciclista), històrica, patrimini, espai d'interès natural, etc.

Estat: bé

Senyalització. Bona (Posts verticals indicatius i fites de fusta indicatius GR´s 173.3 / 6 / 92 i PR´s C-35 / C-171 )

Llocs de valor: Can Masdeu "Antic Hospital Sant Llatzer", Font de Santa Eulàlia, Mirador de Cerdanyola, Turó de Valldaura, Turó de Magarola, Castell Fortí, Parc del Laberint, etc.

Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de fort sol ia l'hivern anar abrigats. Portar aigua i calçat adequat.