Al voltant del Parc Prehistoric de La Cova de Can Sadurní, Begues (Barcelona).

Cova de Can Sadurní, Begues.

La Cova de Can Sadurní, anomenada l'Espluga durant l'edat mitjana, està situada aproximadament a dos quilòmetres del centre urbà de Begues, a una altitud de 390 m, i la seva entrada actual es troba orientada cap al sud-est. La cova, situada dins del conjunt càrstic del Garraf, forma part de l'esmentat Pòlie de Begues. La totalitat del jaciment arqueològic, al qual pertany aquesta cueva, està format també per una balma càrstica i un replà semicircular d'uns 400 m² de superfície. La Cova de Can Sadurní mostra una gran seqüència estratigràfica que abasta des de la prehistòria fins a l'època romana. Els nivells d'hàbitat que presentin una major incidència, però, són els correspondientes al Neolític.

Carrer Aragó, Begues.

Camí de Can Sadurní - Tram del PR-C 160.

Aproximació:

Des de Barcelona ens incorporem a Ronda de Dalt/B-20 direcció Lleida/A-2/Tarragona/A-7/Vall d'Hebron/Sarrià. Ens mantindrem a l'esquerra per continuar per B-20 i després continuar per C-32.Sortim a la sortida 48AB cap a Gavà Centre ciutat, seguim per la carretera a C-234. Passarem diverses rotonda (unes 4) de l'Avinguda de Joan Carles I/C-234. A la rotonda 5a, agafarem la segona sortida en direcció la carretera BV-2041.

Continuem per Av. Torres Vilaró/BV-2041, girem a la dreta cap a Carrer Verge de Montserrat, després a l'esquerra cap a Carrer Alp, una altra vegada a l'esquerra cap a Carrer Mossen jacint Verdaguer. A la dreta cap a Carrer Gaudí per continuar per Passatge de Can Pau, després per Carrer Santa Eulàlia i per últim a la dreta cap a Camí Can Sadurní.

Nosaltres estacionem el vehicle al carrer Aragó cantonada amb el Camí Can Sadurní.

Vinyes de Montau de Sadurní.

Can Sadurni.

Recorregut:

Un cop hem estacionat el vehicle, en el nostre cas hem preferit deixar-lo entre els carrers Aragó, Pou Nou i Camí de Can Sadurní, per evitar maxificar la zona d'estacionament del Celler de Can Sadurní.Comencem aquest passeig a l'inici del camí que ens porta a través dels camps de vinyes cap al Celler/Restaurant Can Sadurní, tram compartit amb el PR-C 160.

Recorrem la pista asfaltada, fins arribar a Can Sadurní o Caves Montau de Sadurní. És una masia inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El mes fou construït a finals del segle XVII i principis del XVIII. A finals del segle XVIII s'hi afegeix la galeria correguda i la casa dels masovers. Les altres dependències de la masoveria són del segle XX.

Can Sadurní.

Can Sadurní.

Es tracta d´un edifici aïllat, de planta quadrada, planta baixa, pis i golfes. A l'oest, i seguint el pla de la fachada, hi ha un cos afegit amb galeria correguda. La porta d'accés presenta arc carpanell (rebaixat) adovellat amb pedra de marès picada, igual que la resta de buits de la fachada. Hi ha imbricacions, ràfec i coberta a dues vessants de teula àrab.

Fusteria de fusta, persians de llibret, reixes i balcó de bona forja. L´interior està molt reformat, però conserva bona part de l´embigat de fusta. Hi ha una tanca amb arc de mig punt adovellat, que envolta l'edifici per davant de la façana sud. A l'est hi ha la casa dels masovers, ia la zona posterior altres dependències.

Acces al Parc Prehistoric la Cova de Can Sadurní.

Lledoner - Celtis australis.

Després de visitar el Can Sadurní, retornem fins a la pista ia pocs metres de la zona d´estacionament del restaurant. Trobem el Punt de trobada del Parc Prehistòric de la Cova de Can Sadurní, gran part del motiu de la nostra presència a aquesta zona.

És un dels jaciments prehistòrics més importants de Catalunya i del Llevant mediterrani. Situada al bell mig del massís de Garraf, és un exponent de primera magnitud del Karst d'aquest massís, el més important de Catalunya, i està situada al punt estratègic de captació de les seves aigües. Al seu entorn conflueixen dues comunitats vegetals característiques d'aquest territori: la màquia litoral de carrasca i margalló amb l'alzinar litoral amb roure de fulla estreta. La seva visita és indispensable per a qualsevol aficionat a la prehistòria, arqueologia, espeleologia, geologia, botànica, paleobotànica i arqueozoologia.

Camí de la Cova de Can Sadurní.

Entrada Cova de Can Sadurní.

Ens endinsem per un sender, seguint les indicacions verticals cap a l'entrada de la cova, només es pot visitar els primers diumenges de mes i tots els tercers dissabtes de mes, en dos torns de 20 persones una les 11 h. i una altra a les 12.30 hores. Són visites guiades. Informació i Reserves a: covacansadurni@gmail ó telf. 606805537.

També veurem algunes plaques més petites on se'ns descriuen les diferents plantes i arbres de la zona.

En aquests moments, el jaciment té una de les millors estratigrafies arqueològiques del Mediterrani Occidental concernents a la prehistòria moderna. En els seus, fins ara, 12.000 anys de successió estratigràfica hi ha documentats 10 grans moments culturals i 34 episodis concrets. Les 4 capes corresponents a l'Epipaleolític (10000-6000 aC) suposen potencialment la millor sèrie estratigràfica epipaleolítica del Llevant peninsular. Les 17 capes diferenciades corresponents al període neolític (5.500-3.000 aC), que ens documenten 12 episodis diferents, i especialment la sèrie estratigràfica des del neolític antic al neolític mitjà inicial, configuren la més completa estratigrafia arqueològica de tot l'arc mediterrani occidental.

Cova de Can Sadurní.

Cova de Can Sadurní.

A tot l'àmbit peninsular no es coneix cap altra cova amb 5 episodis sepulcrals prehistòrics diferents. L'episodi sepulcral (5400 aC) del neolític antic cardial suposa l'única necròpolis d'inhumació d'aquest període trobada fins ara al Llevant peninsular. Les anàlisis d'ADN efectuades als 10 individus detectats corroboren la presència d'halotips procedents del Pròxim Orient i confirmen les teories difusionistes de la neolitització de l'Occident mediterrani.

L'episodi sepulcral (4450-4200 aC) del neolític mitjà inicial suposa la detecció més aproximada del model funerari emprat a les coves d'aquest període al nord-est peninsular. En el mateix moment, s'han trobat evidències que demostren el processament, l'elaboració i el consum de cervesa amb una datació aproximada de 4300 aC, la qual cosa la situa com la cervesa més antiga d'Europa. També en aquests mateixos nivells neolítics (4500 aC) va aparèixer l'estatueta antropomòrfica més antiga de Catalunya, que va ser anomenada “L'Encantat de Begues”.

Cova de Can Sadurní.

Cova de Can Sadurní.

La troballa a la cova de totes les eines i elements de la cadena d'explotació i manufactura de la variscita i els minerals verds durant el neolític mitjà inicial (4500-4000 aC) confirma l'inici de la mineria de la calaita o pedra verda durant el segon quart del V mil·lenni a les mans dels pioners del jaciment, l'existència d'una corba d'experiència minera que portarà a la perforació de les mines neolítiques de Can Tintorer a Gavà, explica la presència de variscita del massís de Garraf a jaciments pirinencs i confirma l'establiment de les primeres xarxes d'intercanvi al neolític francopeninsular.

Sortim de la Cova, després de la visita i tornem cap al sender pel qual hem arribat, per desfer un tram fins a la bifurcació. Des d´aquí seguim ara les indicacions a la Mina de Sal del Llop de Can Sadurní.

Mina de Sal de Llop.

Mina de Sal de Llop.

Arribem fins a una petita pedrera d'extracció de calcita espàtica, anomenada popularment com a “Sal del Llop”. La mineria és una activitat molt lligada al massís del Garraf des de la prehistòria. L'explotació d'aquesta pedrera va ser una activitat molt estesa entre mitjans del segle XIX i principis del XX. Les extraccions eren molt puntuals ja que el material s'obtenia dels espeleotems que seguien les fractures i cavitats càrstiques, fossilitzades totalment.

La Mina del Sal del Llop de Can Sadurni és un antic espeleotema cristal·litzat segurament en condicions subaquàtiques, massiu i de gran puresa. La calcita espàtica és molt translúcida, de colors, que varien del blanc al color de mel.

L'extracció, de petita mesura, es reparteixen per tot el massís des de l'Ordal fins a les costes del Garraf. La producció de mineral anava destinada a la fabricació de vidre. Els forns més importants de vidrio van ser Ordal i Cervelló. Tanmateix Begues disposa d'un forn de vidre, situat a Les Casetes de Roure, actiu entre els anys 1835 i 1843.

La sal del Llop, també s'utilitzava per fer servir com a font de dioxode de carboni, per a la fabricació de gasoses.

El Rascler.

El Rascler.

Al costat de la Mina de Sal del Llop, podem observar alguns conjunts de roques on apreciem la morfologia i el micromodelat dels anomenats "Rascler" del Garraf.

El Rascler o lapiaz, és un modelatge de dissolució de les superfícies càrstiques on apareix la roca nua i que pot tenir diferents formes.

Podem observar-ne uns amb forma arrodonida i perforacions cilíndriques formats sota una coberta de sol, que és la tipologia més antiga. A partir del moment que desapareixen les cobertes edàfiques i la roca nua està sotmesa directament a les pluges, se'n desenvolupen d'altres que formen solcs i depressions on s'acumula l'aigua de pluja anomenats cocons o cocones.

Les superfícies amb pendent estan esculpides per canals i creen formes d'espines de peix. Totes elles són formes de dissolució, marcades per l´aigua que s´escola per la superfície de la roca calcària.

Forn de Calç nº2.

Gaudim una bona estona de tot aquest esplèndid paisatge i tornem a retrocedir sobre els nostres passos fins al sender inicial que ens portava fins a la Cova de Can Sadurní. Baixem gairebé fins al principi del Parc Prehistòric i ens desviarem cap a l'esquerra per veure el Forn de Cal nº2.

Forn de calç amb la base excavada al terra ia la roca mare, i sobre amb parets de pedra irregular lligades amb morter de calç i arena. El forn està construït en forma d'olla, de manera que la part més àmplia és la zona del mig. La seva altura total és d'uns 7-8 m.; i fa 4,5 m. de diàmetre. Al seu basament hi ha la porta, oberta a la davantera, paret feta amb blocs de pedra calcària on es deixava l'obertura de la boca d'entrada i la volta per llençar llenya. Les pedres de l'entrada estan col·locades amb molta precisió i lligades amb morter.

Forn de Calç nº2.

El funcionament d'un forn de calç ha estat sempre el mateix des dels inicis (Anatòlia, fa 14.000 anys) de l'ús de la calç viva al morter de calç fins als forns industrials actuals. La matèria primera llenya i la pedra calcària. L'operació d'omplir un forn de pedra per coure dura entre un dia i mig. Un cop enfornada la pedra, per la boca s'introdueixen les feixines de llenya. El forn aconsegueix una temperatura mitjana d'uns 900 º, que cal mantenir durant uns 15 dies. Quan el forn s'enfonsa, la coció s'acaba. Cal esperar un parell de dies per desfornar la calç.

La calç viva es feia servir per desfer matèria orgànica, o per desinfectar l'aigua de cisternes, pous i aljubs. Barrejada amb aigua es transforma en calç morta, base del morter de calç i productes per arrebossar façanes i blanquejar cases. També ajuda a la impermeabilització de cisternes i safareigs, i ensufatar les plantes.

Can Jepet.

Can Jepet

Continuem l'excursió cap a la nostra dreta per un sender conegut com a "Camí Moliner", que al cap de poc ens descobreix Can Jepet, masia en estat d'abandó i deteriorada. Però a la qual podem accedir a veure algunes de les antigues estances i habitacions per fer-nos la idea de com va ser la vida en aquest lloc.

Aquesta masia és un dels exemples de nous assentaments del segle XVIII - XIX. Orientada a migdia, amb terreny cultivats de subsitencia, a la part del davant . Ésta situada arran del camí antic que passava per Can Sarduní cap a trobar el de Vallirana.

 

Can Jepet.

Can Jepet.

Aquesta petita propietat va ser segregada en el segle XIX, en un extrem de la heretat de Can Pau, conservat-se en mans dels seus propietaris originals fins l´any 1.977, en que va sr venuda per transformarla en residencia.

Les obre de transformació i ampliació important no van filanizar. Es pot apreciar el cos original del mas amb les ampliacións afegides, amb finestrals de pedra, galeria en planta pis, d´acabat tadicional. 

   

Can Jepet.

Can Jepet.

Camí Moliner.

Camí Moliner

Continuem amb l'itinerari, abandonem Can Jepet, un magnífic lloc. I el corriol s'eixampla i caminem a través d'una pinada, fins arribar a una bifurcació senyalitzada amb un pal de fusta vertical. Aquí anirem cap a la dreta en direcció Cal Catequero i Can Pau.

On obrsevem grans prats i camps de conreu. La ubicació particular d'aquests camps i el seu subsòl poc permeable permet el cultiu de la vinya en unes condicions òptimes.

Seguint la pista també amb el nom del Camí de la Creu d'Ardenya, aquest camí històric unia Begues amb la població de Vallirana. Era un camí carreter utilitzat per anar als molins situats al voltant d'aquesta població. El seu traçat sembla que començaria amb diferents variants encara al pla de Begues. Una, seguiria l'eix Can Sadurní-Can Gepet, on es poden observar encara algunes rieres de carro, mentre que l'altre s'enfilaria al vessant des de Can Pau. Els dos traçats s'unirien en començar a enfilar el coster, per sota de Cal Vinyes, per començar a pujar en ziga-zaga, en paral·lel al torrent. El camí presenta alguns marges de pedra seca com a arrenjament i suport d'aquest.

Pista a Cal Catequeró.

Passagte de Can Pau.

Aquest camí està recollit als inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per bast. En el segon la seva amplada passa a ser de 156 cm (6 peus), millorant la seva qualificació com a bo per carros.

Arribem fins a la Masia de Can Pau. En un capbreu del 1.595, Mas Pau, abans Mas Panyella de la Figuera era propietat de Ponç Montserrat Pau. Limitava a l'est amb Joan Sadurní de la Costa, al sud Joan Carreras (que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes), i parteix amb l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols (que fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina), a l'oest amb Sadurní de l'Espluga, i al nord parteix amb Joan Sadurní de la Costa, part amb Joan Sadurní de l'Espluga i part amb el terme de l'Hospital de Cervelló. L'any 1610 era propietat Pau de la Figuera. Del 1.663 (Paula Pau) al 1.856 (Rosa Pau), constin els bateigs dels Pau i Pau Cirerol o Cirerola de la Figuera. L'any 1756 era propietari Joseph Pau Cirerol del Mas Pau de la Figuera. L'any 1849 era la Casa Pau de la Figuera.

Pista a Cal Catequeró.

Can Pau.

Can Pau.

Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular i diferents annexes a ponent i portant. El cos principal té tellada simétrica a dues vessants amb carena paral·lela a la fachada. El parament es presenta arrebossat i encalcinada a l'actualitat. La façana principal té una composició asimètrica, producte d'estar dividida en diverses habitatges. Hi ha tres ports d'entrada, una de mida estàndard (segons els canons actuals) i dues d'arc rebaixat, una d'elles emmarcada per maons a sardinell. A la dreta d'aquesta darrera, una finestra va mantenir la mateixa fesomia. Al segon pis sobre aquestes dues obertures, hi ha tres finestres d'arc de mig punt allargades. A l'altre extrem de l'edifici, sobre els altres ports, hi destaca un balcó sobre el portal més gran. Hi destaca un rellotge de sol a la dreta del balcó. Està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues del bastiment utilitzat en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i bufona de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals deuen ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) se situa entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal daccés fet amb rajoles a sardinell a la fachada est. A sobre hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes, tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral.

Can Pau.

Camps de conreus.

Barraca de Pedra al Camí de Can Figueres.

Després de visitar Can Pau, retornem cap a la pista, a l'exterior veurem alguns aparells del camp i una premsa de vi. Continuem ja per acabar aquest itinerari de nou envoltats de camps de vinya i cultiu. També ja per últim podrem observar una de les Barraques de Pedra. Són unes singulars construccions de pedra en sec existents en diferents paratges.

L'origen de les construccions de pedra sens remunta a la prehistòria, veient-se una continuïtat constructiva i estètica entre les nuragues de Sardenya (Itàlia), els temples de Malta i els talaiots i navetes existents a Balears, i l'art celta irlandès preromànic, innegable al misteriós Oratori de Gallarus (Irlanda), del segle VI. Semblants construccions es relacionen, així mateix, amb els remots soterraments en coves (tolos dels Millars a Almeria) i el tresor d'Atreo a Micenes (Grècia).

I com que no acabem gaudint, veient com pasturen un gran ramat d'ovelles, on aprofitem per parlar una estona amb el pastor de la feina i les tasques. El qual ens explica molt amablement. Un treball força dur i gairebé sense descansos setmanals. Termiant ja aquest itinerari arribant de nou al Carrer Aragó, on tenim estacionat el vehicle.

Camí Can Sadurní, Begues.

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa (Segons algun tram amb una mica de desnivell).

Temps/ Horari: 1 h. 30 minuts. (segons el que ens recreem al Parc Presistoric de la Cova de Can Sadurní).

Desnivell/Quota màxima: 377 m. a 442 m.

Ús: sí.

Ús actual: senderisme, patrimoni cultural/ètnic i històric, espai d'interès natural, La vostra visita és indispensable per a qualsevol aficionat a la prehistòria, arqueologia, espeleologia, geologia, botànica, paleobotànica i arqueozoologia.etc.

Estat: bé

Senyalització. Bona (Posts verticals indicatius i panells explicatius).

Llocs de valor: Celler de Can Sadurní, Cova de Can Sadurní, Mina del Sal del Llop, Rasclers, Forn Calç, Can Jepet, Can Pau, Barraca de Pedra, etc.

Època: Tot l'any, a l'estiu, evitar les hores de fort sol ia l'hivern anar abrigats. Portar aigua i calçat adequat.

Croquis ó track de l´Itinerari "Al voltant del Parc Prehistoric de la Cova Can Sadurní", Begues (Barcelona) extret de.- https://es.wikiloc.com/