domingo, 12 de enero de 2020

Camí de les costes " Tram del GR - 92", El Garraf- Sitges (Barcelona).

Croquis ruta "Camí de les costes, GR 92" Garraf / Sitges (Barcelona).
Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Baixa.
Temps / Horari: 1 hora i 30 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 0 m. a 360 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, patrimoni, històric, cultural i Grans Paratges naturals.
Estat: bo
Senyalització: Bona (Fitas de fusta amb requadres Vermells i blancs, GR - 92 ).
Llocs de valor: La Pleta (Punt d´informació del Parc del Garraf) Bassa de la Pleta, Fondo de les Coves, Les Pedrisses, Avenc de la Flauta, Cellers Familia Gúell, Platja de les Casetes, Penya Segat de La Falconera , etc.
Època: Tot l'any, "En Estiu evitar les hores de més calor", portar Calçat adequat i aigua.

Punt d´Informació del Parc del Garraf, La Pleta.
Agradable itinerari que podem realitzar en qualsevol dels seus dos extrems ens guia, des de l'interior del massís, en la seva façana litoral. Ens mostra, partint de La Pleta, alguns dels aspectes més característics del paisatge natural del massís, així com també algunes de les activitats econòmiques que actualment es desenvolupen. L'explotació del principal recurs natural de parc, la roca calcària, i les vies de comunicació que la travessen ens provocaran inevitablement una reflexió sobre les necessitats de la nostra societat i la conservació del paisatge. El camí va resseguint tota la carena d'una pedrera. Un camí molt ben senyalitzat es dirigeix ​​cap al mar, passant per zones on es poden veure diferents espècies típiques de parc, com el margalló, el llentiscle, el canyís o el rave de mar, una planta de flors rosades molt característica de les zones properes als penya-segats de les costes de Garraf. És convenient no acostar pel perill de despreniments.

Pou de la Pleta.
Aproximació:

Des de Barcelona agafarem la C-32 en direcció Castelldefels / Sitges. Sortim a la sortida 42, Port Ginesta i ens incorporem a la C-31 Arribant a la rotonda girarem a la dreta per anar cap a la Urbanització Rat Penat. Des d'aquí prenem una pista forestal asfaltada que ens subira cap a la Urbanització Plana Novella. Passada la zona d'aparcament del mirador del Puig del Martell i Penya Ginesta, veurem un edifici modernista "La Pleta", just a la seva esquerra trobarem una zona d'estacionament. On estacionarem el vehicle.

Itinerari botànic.

Carretera a Begues, L´Olivella, etc.
Recorregut:

La Pleta és el punt d’inici d’aquest itinerari. Es tracta d’un antic pavelló de caça de la família Güell. Sorprèn, en aquest edifici, la construcció cònica a la dreta de la façana principal, la funció de la qual era indicar el nivell d’aigua de la cisterna que cobreix. És obra del col·laborador de Gaudí Francesc Berenguer i Mestre. Més endavant es va convertir en un mas ramader, d’on probablement li ve el nom de pleta, fent referència al tancat que, davant de la casa, servia per recollir el bestiar que pasturava per la muntanya. Va ser adquirit per la Diputació de Barcelona i s’ha restaurat i condicionat com a Oficina del Parc del Garraf i del Parc d’Olèrdola. En aquest equipament podem visitar una exposició sobre l’àliga cua- barrada al massís i assistir a la projecció de l’audiovisual sobre el Parc del Garraf.

Iniciem el camí seguint una pista de sorra en direcció est, i passats uns tres-cents metres creuarem la carretera. Ens trobem en el GR-92, que ens guiarà fins al final del nostre recorregut. Just en creuar la carretera, a la banda dreta del sender que seguim, a pocs metres i entre les antigues feixes del pla dels Vinyals, trobem una bassa artificial.

GR - 92. a Garraf /Castell del Garraf.

Bassa de la Pleta.
L’ actual percepció del massís com un indret deshabitat és relativament moderna. Masies abandonades, feixes i corrals ens delaten l’activitat dels pobladors de temps enrere. Viure en un medi àrid implicava també la construcció de pous, cucons i basses on recollir o emmagatzemar aigua. Actualment, aquestes construccions estan en desús per l’home. El seu interès és, però, igualment extraordinari. Es tracta de punts d’aigua o -el que és el mateix- de vida per a moltes espècies. Aquesta bassa artificial ens mostra algunes de les formes de vida que en treuen profit, com ara amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques. Sovint, la presència d’individus d’aquestes espècies va estretament lligada a l’existència d’aigua a la bassa que, alhora, depèn de les condicions climàtiques de l’època.


Pista Forestal a Garraf / Castell de Garraf.

Santuari d'animals "Fundació Trifolium".
Si seguim el camí trobem una pista forestal. Hi avancem deixant, a l’esquerra, una residència de gossos. Una barana ens adverteix de la presència d’una pedrera. A partir d’ara caldrà anar en compte i no acostar-nos massa al marge esquerre del camí, pel perill d’esllavissades.

Les activitats econòmiques que l’home ha anat desenvolupant en el massís han estat, sempre, molt intenses. Temps enrere, l’economia dels pobladors es basa- va, principalment, en el conreu de la vinya. Menys importants van ser altres tipus de conreus, com els de cereals, o les explotacions ramaderes.

Actualment, l’activitat econòmica principal és l’extracció de la roca calcària en pedreres per transformar-la en grava i per a la producció de ciment i calç. Tant a l’interior com al litoral, seguint la circumval·lació del massís, trobem explotacions en funcionament o ja abandonades. La primera pedrera del Garraf és la que es troba al fondo de Vallcarca i data de 1.903.

La pista ens guia entre la pedrera, a la banda esquerra del camí, i un barranc, a la dreta.

Pedrera al Barranc Les Pedrisses.

El Fondo de les Coves.
Al massís s’ha emprat tradicionalment la paraula fondo per designar les valls càrstiques que l’aigua ha anat modelant mitjançant processos d’erosió física. Es tracta, de fet, de barrancs modelats per les pluges torrencials característiques de la tardor mediterrània. La riera del Fondo de les Coves, que resseguim per la part alta, entre el pla dels Vinyals i la serra dels Pins, desemboca a Garraf. Les parets abruptes i la rica vegetació conformen un excel·lent paisatge de gran valor ecològic.

El fondo de les Coves rep el seu nom pels Covarrons, set petites cavitats que podreu observar a la paret de l’altra banda del barranc. Actualment, el lloc on conflueix el fondo de les Coves amb la riera de Garraf es troba ocupat per una pedrera.

Senda en la Serra dels Pins.

Poble del Garraf.
La pista, que va planejant fins al poble de Garraf, és l’antic camí carreter, ample i amb marges de contenció fets de pedra. La mar ens acompanyarà fins a la nostra arribada al poble.

El massís ha estat, des de sempre, un obstacle natural per a les comunicacions i els desplaçaments entre els pobles que l’envolten. El camí ral, que travessa el Garraf per l’interior (Begues i Olesa de Bonesvalls) i el camí de les costes (l’actual C-246) van ser l’origen de les actuals vies de comunicació.

Tot i les distàncies relativament curtes, els traçats accidentats no permetien que els viatgers dediquessin menys de dotze hores a recórrer el trajecte entre Barcelona i Sitges. L’arribada del ferrocarril, el 1881, la construcció de la carretera de les costes i, més recentment, l’autopista A-16 han suposat la definitiva connexió entre les comarques del nord i les del sud del massís.

La construcció de l’autopista del Garraf es va dur a terme tenint en compte el desenvolupament econòmic dels pobles que envolten el massís i el pla de protecció del Parc del Garraf.

Avenc de la Flauta.

Serra dels Pins.
Continuem baixant pel sender. Al revolt de l’esquerra, just al marge dret del camí, s’obre, entre blocs de roca calcària, l’avenc de la Flauta.

La roca calcària ha patit processos de dissolució química per part de l’aigua de la pluja i ha donat lloc a l’anomenat relleu càrstic o carst. Un dels elements més espectaculars del carst del Garraf són els avencs, formats per pous, galeries i sales. Estalactites, estalagmites, columnes, banderes i colades decoren, en molts casos, l’interior d’aquestes cavitats subterrànies.

D’altra banda, les especials condicions ambientals (foscor, humitat elevada...) i l’aïllament en què es troben moltes cavitats fan que, en el seu interior, trobem ecosistemes únics i molt fràgils que cal conservar. L’avenc de la Flauta (14 metres) és una petita cavitat que presenta la boca obstruïda. Aquesta situació fa que, com succeeix en moltes altres ocasions, desconeguem la profunditat real de molts avencs.

Garraf.

Cellers Família Güell, Restaurant.
Quan el camí arriba a la carretera de les costes (C-246), podem travessar per un pas subterrani fins al poble o bé podem baixar fins a l’aparcament que hi ha al costat de la carretera i molt proper al poble de Garraf.

El petit nucli urbà de Garraf, dependent de Sitges, es troba a la cala on desemboca el torrent de Garraf. El poble emmarcat pels penya-segats, el port i la mar són alguns dels aspectes que configuren un paisatge pintoresc amb força atractiu turístic. El port va ser construït l’any 1.902 per tal de transportar la roca extreta a les pedreres. Més endavant, es reformà com a port esportiu. A Garraf trobem algunes construccions ben curioses, com el Celler Güell (obra d’Antoni Gaudí) i el Castellot, restes d’una antiga torre de defensa contra els pirates àrabs que solcaven aquestes costes.

Cellers Família Güell, Restaurant.

Platja de les Casetes, Garraf.
El penya-segat mes conegut en aquest municipi és la Falconera, el qual també ha patit el desenvolupament humà, ja que fins a finals dels anys 90's va ser també una pedrera. En l'actualitat ja procés aquesta activitat i es a recuperat com un altre espai mes d'interes natural per la nidificació d'aus rapinyaires. També es realitzen altres activitats com l'escalada i espeleologia amb restrinciones.

I com és freqüent en aquests paratges tan bells i inhòspit també trobem la seva llegenda.

Per tornar al punt de partida de l’itinerari, caldrà desfer el mateix camí, seguint les fites del GR-92.

Platja de les Casetes, Garraf.
La Sirena del Penyat Segat de la Falconera.-

Temps era temps, quan els ocells tenien dents, en una de les coves a la vora del mar d´un penya-segat anomenat Falconera, hi havia amagat un magnific tresor que era custodiat per una bellísima sirena i un drac molt ferotge. Un bon dia, un jove pescador de Vilanova i la Geltrú que passava molt a prop de la roca, va veure la sirena pentinant-se els llargs cabells mentre entonava una bonica cancó.
En veure-la i sentir la seva veu dolça, va quedar-ne profundament enamorat. El tresor no li importava, només volia trobar l´amor. En veure que era un bon noi i de sentiments nobles, la sirena el va correspondre.

El drac, encés per la ràbia de l´enveja, va donar-li al jove un beuratge mortalment verinós. Peró, per fortuna, el pescador era llest i va intuir les intencions de la béstia, així que va buidar el liquid al mar. D´aleshores ençà, l´aigua que emana de la cova és sempre ben dolça, a excepció de la nit de Sant Joan, quan es diu que torna a brollar salada en record de l´amor que va unir la sireba i el pescador.


Penya Segat de La Falconera.
Nota: Textos la majoria extrets de.- http://www.laxarxa.cat/

No hay comentarios:

Publicar un comentario