De Cadaqués al Cap de Creus per l'antic camí, Cadaqués (Girona).

Inici de la ruta.

Una de les rutes més boniques que podem realitzar a la zona de l'Alt Empordà, és anar de cala a cala entre antigues vinyes de raïm per l'antic Camí de Cadaqués al Cap de Creus. Encara que es pot fer segons en l'epoca en què la fem alguna cosa penosa, tenir per segur que és una meravellosa experiència que trigareu de deixar de recordar. Així mateix tindrem l'oportunitat d'arribar al començament i fi de diversar rutes, GR's i com no el final i inici de la peninsula iberica per la zona muntanyosa del Pirineu. Gaudir-la tant com nosaltres, Salut

Capella de Sant Baldiri.

Capella de Sant Baldiri.

Aproximació.-

Arribarem a Cadaqués des de Roses en uns 17 quilòmetres per la carretera GI-614. També es pot accedir per les carreteres GI-613 o GI-614. Ens dirigirem un cop al poble de Cadaqués cap al Càmping amb el mateix nom que es al costat la Capella de Sant Baldiri, l'inici d'aquesta excursió. Podem estacionar en una zona tipus solar al costat de la Capella o mitjançant pagament al Càmping de Cadaqués.

Capella de Sant Baldiri.

Portlligat

Recorregut.-

Un cop hem estacionat el vehicle, ens dirigirem a la Capella de Sant Baldiri, que us recomanem visitar, situada al camí que porta de Cadaqués a Portlligat.
La Capella és d'una sola nau amb la capçalera semicircular. L'interior està cobert per volta de canó sostinguda per arcs de mig punt i d'aresta sostinguda per pilastres als murs. L'absis està cobert amb volta de quart d'esfera al presbiteri. En els laterals de l'altar major hi ha petits altars dedicats a Sant Abdó i Sant Senén. A l'exterior, una galilea sostinguda per un arc escarser protegeix l'entrada. La portada, d'arc de mig punt adovellada, té la data de 1.702 gravada a la clau de l'arc. Està flanquejada per dues obertures enreixades que permeten la visió de l'altar. Per la part posterior, la galilea desenganxa el frontis amb un òcul motllurat que culmina amb la cadireta d'un arc. El contorn superior de la façana queda emmarcat per una motllura. En els murs laterals hi ha contraforts coronats per pinacles rematats per esferes de terracota amb decoració de fullatge de relleu. Al migdia presenta finestres d'arc de mig punt, de doble esqueixada. Les imatges i l'escàs mobiliari són moderns.

Pista asfaltada a Portlligat.

Avui dedicada a Sant Baldiri ho era originàriament a Sant Abdó i Sant Senén els que encara es rendeix un culte secundari.
Els habitants de Cadaqués van haver de deixar d'anar a Sant Baldiri de Taballera en haver aconseguit la independència municipal la ciutat del Port de la Selva (1.787), de la qual van passar a dependre les masies de la muntanya de Sant Baldiri amb la seva església.
Llavors van instaurar aquesta devoció a la capella de Portlligat dels sants Abdó i Senén.
Segons la tradició aquestes relíquies havien arribat a Cadaqués a causa del naufragi d'un vaixell. En un document sense data que va ser publicat a la "Marca Hispànica" i copiat, segons l'autor, d'un vell pergamí del monestir de Santa Maria d'Arles, va publicar el text d'una acta de translació de les relíquies dels dos sants des de Roma al monestir de Sata Maria d'Arles es va produir un miracle i va poder arribar al port de Cadaqués, a prop hi ha va ser fundada la capella en honar els sants Abdó i Senén en memòria del miracle. Necessita dit autor que segons el "Martyrologio Hispano" el fet va ocórrer durat el regnat de Carlemany. Evidentment el document és apòcrif.
La versió popular local de la llegenda situa el naufragi a la Punta des Vailet, que és un accident de la costa proper a l'ermita, al pas de ses Bugelles, el petit estret que existeix entre l'illa de Portlligat que tanca la Badia i terra ferma.

Hotel Port Lligat.

Escalas

Port Lligat.

Port Lligat.

Després de visitar Sant Baldiri, continuarem la ruta per una camí en descens asfaltat que ens portarà a les portes de l'Hotel Port Lligat. On girarem cap a la nostra dreta i baixar per unes amples escalareas empredradas que ens deixen a Portlligat o Port Lligat és un petit poble mediterrani al terme municipal de Cadaqués.
És un lloc és conegut internacionalment per ser el lloc de residència de Salvador Dalí. Pel que va ser casa avui es pot visitar la Casa Museu Salvador Dalí. Salvador Dalí va viure en aquesta casa que ell mateix va dissenyar, Dalí hi va viure des de 1.930 fins a la mort de la seva esposa en 1.982, i la col·lecció un tant incoherent de tres cabanes de pescadors és ara un museu que ofereix un petit cop d'ull a la seva vida.
.

Monument.

Casa-Museu Salvador Dalí

Dalí va ser citat dient que el sol s'aixecava sobre el seu llit abans que en qualsevol altre lloc a la península, ja que ell posava el seu cap cap avall cap al punt més oriental de la península. Va idear un sistema múltiple de miralls enginyós perquè els primers raigs de sol del matí li donessin directament a la casa.
L'orografia de Portlligat està caracteritzada per una petita badia protegida del mar Mediterrani per una petita illa, l'Illa de Portlligat, imatge que va ser immortalitzada pel pintor empordanès en algunes de les seves obres

Casa-Museu Salvador Dalí

Port Lligat.

Pont de Fusta.

Deixem enrere la Casa-Museu i continuem tornem a pujar una mica per gira a la dreta i baixar en paral·lel a la costa, passarem junt un pàrquing de barques de pescadors i un pas empredrado amb pals i cordes a manera de balització, Passarem un pontet de fusta que en segons que èpoques ens ajudés a travessar un petit rierol, Seguirem vorejant la costa primer pujant una rampa a la nostra esquerra hi ha una àrea sense vigilància per mitjà acampar amb la furgoneta o similar (de pagament) i al final veurem un mirador amb una escultura dedicada a la dona per part de la Generalitat de Catalunya.

Area d´Estacionament No  Vigilada.

Portlligat.

 Monument del Institut de la Dona Generalitat Catalunya

S´Alqueria Petita.

Pal indicatiu.

Passarem al costat de la Cala S'Alqueria Petita, una petita i protegida badia al nord de Portlligat. . La Cala està formada per pedres i sorra gruixuda de color fosc. No disposa de cap servei i, tot i que hi ha una zona per aparcar, a l'estiu sol estar plena. Continuarem entre les cases de la zona per l'avinguda Paratge de S'Alqueria fins que ens desviem per un carrer de Cap d'en Roig que puja, on al final veurem uns senyals indicadors que ens diu per on seguir (Cap de creus - Altres direccions) i Continuarem uns metres entre Baladres (arbusts) per la carretera de Cap de Creus.

Carretera a Cap de Creus.

Rec des Jonquet.

Rec des Jonquet

Guti i Marieta.

Rec des Jonquet

Gairebé arribant on s'acaben la filera de Baladres a la Carretera cap a Cap de Creus, agafarem un desviament a la dreta per un camí de terra, veurem un senyal vertical "Cap de Creus / Platja de Sant Lluís / Cala Guillona". aquesta zona és coneguda com Rec des Jonquet. Aviat arribarem a un altre desviament amb un altre senyal vertical que ens inidica que a la dreta podem baixar cap a la platja de Sant Lluis. Agafem aquesta direcció, aquest primer baixa i de seguida torna a girar cap a l'esquerra i anirem casi en paral·lel a la línia de costa entre platancions antigues d'oliveres i vinyes

Rec des Jonquet

Platja de Sant Lluis

La platja o cala de Sant Lluís és una platja per practicar el nudisme que es troba a la badia de Guillola. Denominada també platja dels Noues, pel cognom a la qual pertanyien antany aquests terrenys, forma un preciós entrant de mar i és un lloc molt tranquil.
Al voltant d'aquest lloc es plantaven vinyes (gairebé extingides per la plaga de la fil·loxera del segle XIX) i oliveres (que encara subsisteixen, de fet hi ha la denominació d'origen d'oli d'oliva de Cadaqués, denominat Verdal).
La platja de Sant Lluís està composta de còdols aplanats i té uns 40 metres de longitud per uns 15 d'amplada. No posseeix serveis, però a canvi trobarem una platja totalment natural envoltada de cultius. A l'estar orientada al sud-est sol estar bastant protegida del vent de tramuntana, que ve del nord.

Platja de Sant Lluis

Antic Cami a Cap de Creus.

Baixada a Guillola.

Guillola.

Guillola.

Després d'un descans a la platja de Sant Lluís tornem al camí, paral·lel a la costa. Creuarem un barranc i pujarem alguns metres. Seguint el camí mes evident entre els murs de pedra seca "Pissarra", arribarem a una cruïlla, on veurem una casa o cabana de pedra per on pugen uns graons amb una barrana feta amb cordes i un accés per baixar a una cala que nosaltres conforem amb la Cala Guillola (aquesta aquesta molt més endavant de la ruta).

Guillola.

Guillola.

Descendim fins a la cala, que aquesta vegada no ens ha estat possible donar amb el seu nom. Però tot i així val molt la penya una visita. És una cala molt petita entre la Platja de Sant Lluís i Cala Guillola.
Composta també de pedres arrodonides per l'acció de les aigües, vents, etc. Tancada entre dues parets una mes vertical i escarpada i l'altra una mica més tombada. Fa d'aquesta cala un lloc molt acollidor i preciosos.

Murs de pedra seca "Pissarres"

Cala Guillola.

Tornem a remuntar des de la cala, fins a la cruïlla on estava els esglaons amb la barana de cordes i la cabana de pedra. Aqui continuarem vorejant cap a l'esquerra per el camí que vegem més evident. En alguna zona veurem pintat "privat" però és l'únic accés per arribar al nostre proper objectiu la "Cala Guillola". Veurem una tanca elèctrica, anirem caminant entre figueres de moro i altres plantes típiques de la costa. Després una bona estona, vam seguir el camí que passa per sota d'unes cases i amb el mar a la nostra dreta, uns metres més avall. Arribarem a la Cala Guillola es troba a la badia del mateix nom, al nord del centre de Cadaqués i també de la badia de Portlligat. Al costat de la d'Es Jonquet, i en ella es troben a més les platges d'en Paquela, Sant Lluís i dels Noues. És un lloc amb un paisatge espectacular i amb un molt bon fons per a ancorar, ja que es troba orientada al sud-est i constitueix un bon refugi per a les embarcacions que es volen protegir quan bufa el vent del nord, la Tramuntana, sobretot a l'hivern. altres el fons de Cala Guillola és de sorra i algues, bastant còmode també per als banyistes. No tant la superfície de la platja, que és de còdols.

Cala Guillola.

Pas d'accés a pista forestal.

Casa

Després de gaudir de la Cala Guillola, que com totes les que hem vist ens deixes meravellats. Continuarem la ruta seguint un acces estret entre una tanca metàl·lica (Color verd) que tanqui el recinte o espai d'una casa, queesta al final d'aquest pas i al costat a l'començament hi ha una cabana de pedra. Deixant Cala Guillola darrera ascendim per aquest pas fins arribar a una pista de pedra. El sentiendo és obligat doncs totes les altres pistes que vegem van cap a les entrades d'algunes cases, jejeje.

Pista forestal

Inici desviament a l'antic camí de Cap de Creus.

Inici desviament a l'antic camí de Cap de Creus.

Arribant al final d'aquesta pista, on veurem un mur amb la imatge d'un sant gravada a la pedra. Continuarem cap a l'esquerra i continuarem pujant, passat uns 350 metres, arribarem a una nova cruïlla. Aquesta vegada agafarem el desviament cap a la dreta. Que és l'inici de l'Antic Camí al Cap de Creus, uns senyals verticals ens ho indiquen.

Racó de Codera.

Antic camí de Cap de Creus

Un preciós camí que avança per entre antigues terrasses de vinyes abandonada, ja amb el perfil del far al fons i la captivadora singularitat del propi Cap de Creus, paisatges diversos i plens de màgia enllaçats en un mateixa ruta. Aquest era abans de la construcció de la carretera l'accés principal per arribar al far. Aquest puja i baixa contínuament.

Antic camí de Cap de Creus

Mal Pas.

Pont del Mal Pas.

Passarem per un estret pont de pedres, anomenat el pont del Mal Pas. Doncs aquest serveix per ajudar-nos a passar el Rec del Mal Pas. Seguirem avançant, després de superar un petit coll, començarem a visualitzar baix a la dreta la cala Jugadora i al fons el Far del Cap de Creus.

Cap de Creus.

Cala Jugadora.

De seguida arribarem a una cruïlla, un camí que surt a la dreta és el accesso que permet baixar a la Cala Jugadora. És un altre d'aquests enigmàtics paisatges dalinians que ens regala el Cap de Creus, on la geologia s'imposa a la vegetació per mostrar el seu exhuberancia.Se troba protegida en un braç de mar. En aquest braç hi ha alguns illots de roca, sent els més importants les illes d'en Forcat, que se situen a la banda nord i al final del braç, el qual, un cop envoltat, ens porta a la Cala Fredosa.El fons submarí de la Cala Jugadora és totalment transparent. Es tracta d'una autèntica joia submarina molt apreciada pels submarinistes, atès que en ella habita una important colònia de posidònies en forma de bosque.Cala no ofereix cap servei als banyistes, per la seva allunyament de qualsevol centre urbà, i que es permet la pràctica del nudisme. La Cala Jugadora és un dels millors patrimonis naturals del cap de Creus i es prega als visitants que respectin l'entorn i el mantinguin net per al gaudi de tots.

Cala Jugadora.

Cruilla Antic camí de Cap de Creus. i Inici GR-11.

Inici ó Final GR-11

Des del desviament de la Cala Jugadora, el camí segueix serpeteando en direcció al Cap de Creus i aviat arribem a una altra cruïlla, on veurem el desviament del GR-11, la Senda Pirenaica, és un extraordinari recorregut de gairebé 800 km de longitud entre el mar Mediterrani i el mar Cantàbric pel vessant sud dels Pirineus. L'itinerari va ser homologat com a sender de gran recorregut -el GR 11- a 1.985 i des de llavors són molts els excursionistes de tot el món que han caminat per aquestes muntanyes seguint les populars senyals blancs i vermells d'aquests senders. De tota la Transpirinenca, 375 km transcorren a Catalunya i 40 km a Andorra. Durant el nostre periple des de l'ambient mediterrani del Cap de Creus -font d'inspiració de genis de la talla de Salvador Dalí- fins l'espectacularitat de l'alta muntanya del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ¡cada etapa es converteix en una experiència única i inoblidable.

Antic camí de Cap de Creus. Ultims Trams

Carretera Cap de Creus.

Sa Fredosa.

Continuarem pel camí cap a la dreta, deixant a l'esquerra el desviament del GR-11, fins a arribar per sota de la carretera que va al Cap de Creus. Creuarem un altre barranc i pujarem mig grimpant per uns blocs de pedres fins a la mateixa carretera. Vorejarem per la carretera cap a la dreta fins a una corba força tancada 180º. Just en aquest revolt agafarem una drecera per unes escales de pedra que ja ens puja fins al far. Aqui podrem veure l'anomenada "Mar d'Avall". I per fi arribarem al far de Cap de Creus.

Cap de Creus.

Marieta, al Cap de Creus.

Far del Cap de Creus.

El cap de Creus és el punt més oriental de la península ibèrica, situat al nord del golf de Roses. És un promontori abrupte i rocós de 672 m d'altitud que s'alça sobre el mar Mediterrani al nord-est a la província de Girona. El paratge que l'envolta va ser declarat parc natural a 1.998 causa de la seva riquesa geològica. Està subjecte a l'acció de l'onatge, provocat fonamentalment per la tramuntana (nom que rep un vent fred que bufa del nord i nord-oest) i els vents de llevant. Forma part dels contraforts dels Pirineus orientals, o Montes Alberes, que s'endinsen al mar pel massís del cap de Creus. Sobre terrenys granítics i esquistosos del ordovícico (paleozoic), presenta una vegetació dominant de matolls i formacions arbustives.

Far del Cap de Creus.

Placa comemorativa de Cap de Finisterra (Galicia) a Cap de Creus (Catalunya).

Far del Cap de Creus.

Es troben restes de poblaments en aquesta zona ja durant el període prehistòric. La zona està esquitxada de diverses restes de dòlmens. Durant l'antiguitat els rodis van fundar Roses prop de l'istme. El Cap de Creus és el punt d'inici / final del GR-11 que creua els Pirineus fins al País Basc. La Punta del Cap de Creus es troba al nord-est de la Península del mateix nom i juntament amb l'illa de s'Encalladora, separa els dominis marítims de la Mar d'Amunt i la Mar d'Avall (és com dir la mar de dalt i el de baix).

Restaurant al Cap de Creus.

Pal indicadors.

Al costat del far, trobarem dos negocis d'hostaleria, on podrem reposar forces (això si preus una mica excessius). Imaginem pel gran gosteo de turistes que arriben per veure i visitar la zona. Alli vam acabar la nostra ruta visitant la Punta del Cap de Creus i fent cim en aquesta. Ja veurem en un dels seus extrems a la dreta un senyal vertical que ens indica una petita ruta circular per fer a la Punta del Cap de Creus, que ens portés a veure la cova de l'Infern, i pujar al cim de Punta del Cap de Creus.

Cova de l´Infern.

Punta de Cap de Creus.

Un cop tira la ruta circular per la Punta del Cap de Creus, tornem fins al Far. I donem per conclosa la ruta. Per tornar hi ha diverses opcions.
1.- Tornar pel mateix camí.
2.- Tornar per la carretera a Cadaqués - Cap de Creus fins Porlligat i un cop allà seguir el mateix camí que hem fet a l'anada per Sant Baldiri.

Punta de Cap de Creus.

Illa de la Massa d´Oros ó  Illa Rata.

L'illa de la Massa d'Oros, també coneguda com sa Rata és l'illa més oriental de Catalunya, el nom de sa Rata es deu al fet que el seu perfil pot arribar a assemblar-amb el d'una Rata i el de massa d'ors diuen que es deu a que els minerals (moscovita) de la roca reflecteix el sol i fa que l'illa brilli com l'or.

Punta del Cap de Creus.

Cap de Creus.

3.- Des del far de Cap de Creus seguir el sender de llarg reccorrido GR-11 fins al lloc conegut com "Prat d'en Pagès" i des d'alli continuar per la carretera Cadaqués Cap de Creus fins Porlligat.
I també podeu tornar per els i les més fatigats en Taxi contactant en alguns d'aquests telfons. 625.526.832 (Ole Taxi) / 696 611 784 (Taxi Josep Giró).
Esperem que us hagi agradat la nostra descripció d'aquesta ruta. I us animem a gaudir-ne.

Cim de la Punta del Cap de Creus.

Cova del Infern.
Es una cova natural que està formada en els esquistos dins una zona de cisalla, a causa del diferent efecte erosiu del mar dins i fora d'aquesta zona de cisalla.

Far del Cap de Creus.

Sa Fredosa i Cala Jugadora.

Cala Jugadora.

Txiki KO!!! jejeje.

Croquis de la ruta extret de.- http://www.xiruca.com

Fitxa tècnica:

Grau de Dificulta: Notable / Moderat (Segons algun tram)
Temps / Horari: 4 hores 35 minuts.
Desnivell / Quota màxima: 1 m. a 80 m.
Ús: si.
Ús actual: senderisme, turisme (platja), medi ambiental.
Estat: bo
Senyalització. Bona (Marques de pintures verdes i vermelles "Marxa de Resistència UELL" palafones explicatius i pals de fusta indicatius)
Llocs de valor: Capella de Sant Baldiri, Casa Museu Salvador Dalí, Portlligat, S'Alqueria Petita, Jonquet, Sant Lluís, Cala Guillona, Cami Antic, Pont del Mal Pas, Cala Jugadora, Far del cap de creus, Punta del Cap de Creus, etc.
Època: Tot l'any, a l'estiu evitar les hores de fort sol ia l'hivern anar abrigada. Zona de molta i fortes tramontanes Portar aigua i alguna cosa per menjar.