Barranc de la Fresca "SL - CV 102", Benassal (Castelló).

Croquis Barranc de la Fresca "SL - CV 102", Benassal (Castellò) extret de.- https://losraritosdelcamino.es/

Fitxa tècnica:

Grau de Dificultat: Mitjana.

Temps/ Horari: 2 hores 30 mints.

Desnivell/Quota màxima: 762 m. a  929 m.

Ús: sí.

Us actual: senderisme, patrimoni cultural/ètnic i històric, espai d'interès natural, ramader, etc.

Estat: bé

Senyalització: Bona / Regular (Posts verticals indicatius i marques del SL - CV 102 verda-blanc).

Llocs de valor: Benassal, Ermita de Santa Magdalena, Mas de la Verola de Fabregat, Font Fresca, Mas del Manya, Cova Roja, Caseta de Batiste, Mas de les Moreres, Puont de Pedra, Font de n´Estaràs, etc.

Època: Tot l'any, a l'estiu, evitar les hores de fort sol ia l'hivern anar abrigats, pot ser aconsellable portar  bastons.  Portar aigua i calçat adequat.

Església de l'Asunción, Benassal (Castelló).

Benassal (Castelló).

Barranc de la Fresca, per aquesta senda els masovers pròxims a la població de Benassal (Castelló). accedien amb matxo a la Font de la Fresca per proveir-se d´aigua potable.

Els descens pel Barranc de la Fresca ens ofereix belles panoràmiques. Està esquitxat d´antics masos, con el Mas de la Verola de Fabregat o el Mas del Manyá, i de basses per al ramat que ens apropen a l´esséncia d´una vida rural que, poc a poc, anat oblidant-se.

El recorregut permet obsevar boscos i cultius de secà, propis de la cormarca de l´Alt Maestrat, per tomar després cap al poble passant pel mas de les Moreres i el Pont de Pedra, seguint un antic camí pel que antany veins, carros i cavalleries pujaven a Benassal des de la carretera de Castelló.

Església de l'Asunción, Benassal (Castellò).

Carrer Mestre Ajado, Benassal (Castellò).

Arc de la Mola, Benassal (Castellò).

Aproximació:

Des de Castelló de la Plana, agafarem la segona sortida CV-10 en direcció Borriol/La Pobla Tornesa. Sortim cap a la sortida 33 cap a CV-15, en direcció a la Pobla Tornesa/Vall d'Alba/Vilafamés/Vilafranca. Després girarem a l'esquerra cap a CV-166 direcció Benassal. Un cop a la població de Benassal, buscarem aparcament i estacionarem el vehicle. La ruta del Barranc de la Fresca comença al final del carrer Ares, a aquesta accedirem caminant des de la placeta de l'església de l'Assución cap al carrer València a l'Avd Castelló, continuem pel carrer Santo Domingo girem a la nostra dreta pel carrer Penyagolosa i per últim a l'esquerra carrer Ares, fins arribar a veure els palafons informatius i primeres marques del Sendero Local CV 102 marques verdes-blanques.

Dinar al Bar - Restaurant La Cooperativa, Benassal (Castellò).

 Hort de les Monges, Benassal (Castellò).

Recorregut:

Un cop a Benassal, estacionem el vehicle a la mateixa Plaça de l'Ajuntament molt a prop de l'Església de l'Assución. Ens encadelem amb el poble i decidim recórrer pels seus carrers.

Benassal, és un municipi de la província de Castelló, pertanyent a la comarca de l'Alt Maestrat.

Vila d'origen àrab, és reconquerida el 1.234, quan el senyor Blasco de Alagón pren el Castell de Culla amb totes les seves pertinences, entre elles Benassal. Don Blasco va atorgar la primera carta pobla a la localitat el 3 de gener de 1.239,

Històricament va formar part de la denominada Setena de Culla.

A la guerra de Successió la localitat va prendre partit pel borbó Felip V i, més tard, per Don Carlos a les guerres carlines.

Durant la guerra civil espanyola (1.936-1.939) va ser, juntament amb Ares del Maestrat, Albocàsser i Vilar de Canes, víctima i objecte d'experimentació per part de l'aviació de l'Alemanya nazi. L'aviació nazi a Espanya, la Legió Còndor, va experimentar el maig de 1.938 amb aquestes localitats per provar la capacitat dels bombarders Stuka (Junkers Ju 87). El resultat dels bombardejos van ser 38 morts, dels quals 15 eren de Benassal i entre els quals hi havia diversos nens. Posteriorment, la recuperació després de la Guerra Civil va ser lenta i costosa.

Carrer Ares, Benassal (Castellò).

Inici SL - CV 102.

Després de recórrer els carrers de Benassal i veure part del ric patrimoni cultural i històric, vam optar per donar-nos un homenatge i esmorzar al Bar-Restaurant La Coperativa, abans de començar un dels diferents itineraris que proposa des de l'Ajuntament que molt amablement ens van oferir el fulletó a l'oficina de turismes de la població, ubicada al carrer de la Mola nº8.

Partim des del carrer Església cap al carrer Pilar, girarem a la dreta per continuar al Carrer Església, després cap a l'esquerra cap al carrer Manuel Ajado.

De nou a la dreta cap al carrer Ricardo Vives, esquerra per continuar pel carrer Ricardo Vives, una altra vegada girarem a la dreta per seguir al carrer Ricardo Vives.

A pocs metres lleugerament a l'esquerra cap al carrer Santo Domingo, a l'esquerra cap al carrer Ares/carrer Santo Domingo i seguirem cap al carrer Ares, sense sortir-nos-en fins veure el palafon infomatiu de l'itinerari El Barranc de la Fresca i les primeres marques del SL -CV 102 que aquest tram comparteix amb el GR-7.

GR - 7 / SL - CV 102.

Sender d'accés a l'ermita de la Magdalena, Benassal (Castelló).

Ens sortim cap als afores de la població de Benassal, seguint una pista semi asfaltada i després eludir diverses bifurcacions que ens portarien als diferents horts i cultius. Veiem ubicada en un turó l'Ermita de la Magdalena, hi podem accedir sortint de la pista i agafant un corriol a la nostra dreta delimitat per un mur de pedra seca.

Aquesta Ermita es troba sobre un turó a prop del poble de Benassal, a uns 3 Km., al camí d'Ares, conegut pels veïns com el camí del Saulonar, entre les partides de la Centeta i la Capitana.

L'ermita de la Madgalena va ser construïda l'any 1.884, a costa de Sra. Magdalena Grau i Grau que va ser benefactora, igual que de l'antic col·legi i hospital. Va ser restaurada a la dècada dels anys 70´s per Mosen Aurelí Ferrando, deixant els senyals de bales herència de la darrera guerra.

Ermita de Santa Magdalena.

Ermita de Santa Magdalena.

La seva construcció és molt senzilla, però original a l'estructura arquitectònica, amb una planta octogonal, amb contraforts als vèrtexs i teulada cupula.

Destaca per les reduïdes dimensions i la forma octagonal. No compta ni amb cadireta ni campanar.

La seva ubicació, a la part més alta d'un turó, permet contemplar un paisatge magnífic de l'entorn de Benassal i de part de la comarca del Maestrat.

Aquesta ermita no té cap imatge litúrgica ni està oberta al culte religiós.

Camí del Saulonar. 

Després de visitar l'Ermita de la Magdalena, retrocedim sobre els nostres passos i tornem a la pista per continuar pel nostre recorregut. Anem allunyant de Benassal, seguint les marques de pintura verdes-blanques del Sender Local de la Comunitat Valenciana 102 "SL-CV 102", aquest de vegades comparteix trams amb el GR-7.

Al cap de poc passarem primer al costat del Corral del Sucre, un dels gairebé inumerables Massos al terme de Benassal. El nom veu de l'ofici del llogater, Tomàs Moliner,

que era tarroner o confiter cap a 1.780. Els propietaris, amb la Tancada, eren els Fabregat de la Verola, i així el 1.850 ho era Cristòfol Fabregat.

Corral del Sucre.

Pou.

Arribarem fins a una bifurcació, on trobarem un senyal indicatiu vertical, a l'esquerra el GR-7 "marques vermelles-blanques" es desvia cap a la població d'Ares del Maestrat, nosaltres continuarem per la dreta seguint les indicacions del SL-CV 102 "marques verdes-blanques" cap a Mas de la Manyà/ Benassal.

Caminem durant una estona fins arribar al mas de la Verola de Fabregat, pels seus propietaris des del segle XV al XIX, els Fabregat de la Verala, que duraren fins a Josep Fabregat i Bellés, que no va tenir descendència i en feu set parts per a tres ger-manastres: Maria-Dolors (cinc parts), Baptista i

Isidre Monterde i Bellés. El nom antic era el Mas d'en Picó, pel cognom d'un antic propietari

Mas de la Verola de Fabregat.

Mas de la Verola de Fabregat.

El Repartiment del Terme de Benassal en masos es va fer al segle XIII. Després de la baixada motivada per la Pesta Negra i els conflictes de la segona meitat del segle XV, és van despoblar molts masos. El nombre d'aquests no passarà de cinquanta fins als voltants del 1.750. En els cent anys que van de 1.750 a 1.850 eix nombre es va duplicar, sobretot a causa dels repartiments de sorts i divisió de propietats.

Fins a l'any 1.900 i després de la guerra, a causa de la desamortització i creixement de població, arribà gairebé a triplicar-se, situant-se el nombre total de masos i masets poblats al voltant dels cent cinquanta. La majoria d'aquests masos estan despoblats des de la dècada del 1.960, i molts ja s'han assolat.

Avellaner (Prunus dulci).

SL-CV 102.

Deixem enrere, el Mas de la Verola del Fabregat, ara la pista ja no està cimentada, convertint-se en un bonic corriol de sorra i herba. Continuem per aquest corriol, fins arribar a una tanca amb un petit dipòsit d'aigua de plàstic, creuem la tanca, on també hi ha un pas canadec, per evitar que els ramats s'escampin. I just aquí haurem d'estar molt atents a localitzar les marques del SL-CV 102, aquestes va cap a l'esquerra, fent-nos baixar pel vessant i ens allunya del sender principal.

Baixem ara per un terreny més escarpat i força menys evident, anirem seguint en zigi-zaga alguns murs de pedra seca. Així mateix, alguns trams de camí empedrat, sempre en descens pel Barranc de la Fresca. No vam poder veure la font que li dóna nom, en la qual els massovers venien amb els matxos a agafar i beure aigua.

Barranc de la Fresca.

Barranc d'Albocasser.

Aquesta part de l'itinerari és la més ombrívola i bella alhora, on veiem increïbles paisatges i és la zona on hi ha més diversitat natural. Antics camps de cultius han deixat pas de nou a un preciós paratge natural ple de vida. On podem veure ja la Roca de Montalbana i el Pla de la Mançanera, aquests formen part de l´Assagador.

Guti, SL- CV 102.

La vila de Benassal és propietària d'una ampla xarxa d'assagadors que formen part dels comuns de la vila des del segle XIV. El que ara tractarem és un dels que el 1.345 foren transferits a la mancomunitat ramadera de la Setena de Culla, i formà part de la mateixa fins al segle XIX. La seua documentació històrica és molt abundosa, des de 1.555 a l'actualitat, i també es coneix un canvi de traçat que es va fer el 1.775. Era prou important, perquè unia la rambla Carbonera, que tradicionalment ha estat pas de ramats, amb l'important camí reial d'Ares, que ara és la via internacional GR-7. Com era habitual en els assagadors -no en tots-, tenia un assester o descans a la Cova Roja, i un abeurador a la bassa dels Pixadors (però no a la bassa del Manyà, que no és comuna sinó dels hereus).

Pla de la Mançanera.

Roca de la Montalbana.

Alzina caiguda.

Continuem baixant, per l'idil·lic paisatge, al fons comença treure el cap la Roca del Montalbana, on hi ha la cova Roja, i la costanera del Blanc. També és veu, sobre el morralet, la casa vella del Manyà, cap on ens dirigim, passant pel costat d'un gran exemplar caigut d'Alzina.

Seguim caminant resseguint, els murs de pedra seca, fins a pràcticament arribar fins al mas del Manyà.

Per l'ofici del seu amo Jeroni Miralles, que va aprendre a fer esquelles i panys a Benafigos, cap al 1.670. El seu nom antic era el mas de na Fresca. Pertanyia a Pere Ramon cap al 1.410, després als Miralles, que el venden als Fabregat de la Verola cap al 1.700 i s'assolà. La casa vella la va fer Vicent Barreda l'any 1890, i la nova Francesc Barreda l'any 1920.

Roca de la Montalbana.

Mas del Manyà.

El criteri que s'ha adoptat per caracteritzar un mas és haver estat habitat continuadament al llarg de l'any: posseir cuina (i forn, en molts casos), tenir revoltó per als cambres de dormir, ser dotat d'era i de corrals, i tenir a prop un proveïdor d'aigua. No han estat considerats masos les dites cassets de camp (habitatge ocasional de treball o d'esplai), les corralisses, els pous, etc.

Senyals indicatius verticals.SL-CV 102.

Mas del Manyà.

Just darrere del Mas del Manyà, trobem un altre senyal vertical indicador, seguirem cap a la nostra esquerra en direcció Benassal.

Ja es veu a prop la roca on hi ha la cova. En aquest punt l'assagador va entre parets, ia tots dos costats té antigues sorts (la de la Coronela, la de Bava, etc.) repartides per la vila als veïns a canvi d'un pagament anual en blat. Ja fa molt de temps que quasi totes són ermes. En canvi, una savina creix esponerosa al mig de l'assagador. La panoràmica és molt bona, amb l'erm del Manyà, des de la Talaia, per la roca de l'Assester, el barranc de la Fresca, la roca de les Carrasques, el barranc de la Mascarosa -i el de la Gallega- i el Solanet.

A la cova comença a aparèixer un tipus de pedra diferent, uns conglomerats amb elements fèrrics i pigmentació rogenca que són els que han donat nom a la cova.

L´Assagador de Cova Roja i costera del Blanco.

Camps de cultiu.

Lloma de la Verola ó Talaia.

Continuem el nostre camí, i el terreny ara ja planeja i tornem a caminar per una pista més àmplia envoltats de zones i camps de conreus. Comença a una costereta, a un terrer, i el delimita una paret a l'esquerra. A la dreta, a una veintena de passes, hi ha les finques del pla de la Mançanera,veu del nom antic de l'arbre que ara es diu "pomera". És al mig del Pla de la Mançanera com el bancal gran d'ametlers, amb la Talaia o lloma de la Verona al fons.

Bancal gran d'ametllers (Prunus dulci). Pla de la Mançanera.

Rambla de la Carbonera.

Rambla de la Cabonera.

Seguim les marques del SL-CV 102 i aquestes ens portaran fins a la Rambla de la Carbonera, que de mica en mica ens van allunyant del Montalbana i la Cova Roja. Veurem algunes edificacions com la Caseta de Baptista, al nom de l'amo Baptista Monterde, cap a l'any 1.900.

I el Mas dels Moreres, als arbres d'igual nom plantats a I'endrel. Va pertànyer a la casa de Sánchez de Cutanda.

Caseta de Baptiste.

Mas de les Moreres.

CV 166.

Continuem i direm que el paisatge canvia gairebé del tot, gairebé constantment estarem envoltats d'horts i camps de cultius, travessant els diferents límits d'aquests cultius, uns delimitats amb tanques. Seguint les indicacions, a les quals caldrà estar atents sinó volem perdre'ns, mirar tant a les pedres com en alguns tancats, ens portaran fins a la carretera CV 166, que actua com a connexió entre Albocàsser i Benassal. Creuarem, per anar-hi gairebé en paral·lel i començar el retorn cap a Benassal.

Pont de Pedra.

Guti.

Després de creuar la carretera CV-166, comencem a pujar per una pista que ens va apropant de nou a la població de Benassal, de nou ens trobem amb un paisatge més natualitzat i una mica escarpat.

Passarem sobre un pont de pedra ia prop es troba la Font de n´Estaras, que també ens quedem amb les ganes de visitar-la. Potser en una altra ocasió.

Seguirem així fins arribar a les primeres edificacions i granges de Benassal, no hem pogut trobar gaire més informació sobre aquesta zona.

Gairebé arribant arribarem a una bifurcació on comparteixen un tram el SL-CV 102 amb PR-CV 395 Font de l´Ombria que deixem pendent, potser per a properes ressenyes.

Benassal.

Benassal (Castellò).